Ha passat el que havia de passar. S’ha consumat. Canvi de color al govern de la Diputació. No ens hauria de sorprendre. La raó de ser del tripartit és i serà eliminar del mapa polític el principal partit del Parlament de Catalunya. Allà on l’aritmètica ho permeti, el tripartit hi serà. Els falsos estires i arronses i les no-negociacions són teatre de baixa categoria interpretats per actors dolents. Posades en escena com la de Portabella a Barcelona fent cara de nen enfadat són un miratge i responen a d’altres interessos. Només cal veure els somriures sorneguers dels líders en el segellament dels pactes progressistes. Patètics i poc reconfortants. Mai com ara l’acumulació de poder havia recaigut en unes soles mans, i a més, perdedores. És el que fa l’ànsia de poder i l’anhel de tocar cuixa. Vendre’s al preu que sigui. Que no ens vinguin amb sopars de duro i discursos independentistes. És el poder pel poder. Quins dallonsis.