El bon temps ja és aquí, almenys per mi. És allò de les olors, dels camps segats, de les bales de palla, del sol espaterrant, de les calors enganxoses, de les mànigues curtes i les xancletes, del vent suau de platja i de la brisa de mitjanit. En definitiva, dels dies llargs i les nits curtes. Tot l’any hauria de ser estiu. Aquest és la meva carta als reis mai concedida. De fet, amb el canvi climàtic cada vegada més les temperatures hivernals i-o primaverals són més elevades. El qui redacta això creu que el sol és un bon antídot per un baix estat d’ànim. Hi ha qui pensa el contrari, és a dir, que la pluja, els núvols i la tardor groguenca i grisa alegren el seu ritme vital. Hi ha d’haver gent per tot. Al cap i a la fi, acabem buscant sempre allò que més ens convé. I del temps en sap tothom un niu i no hi ha ningú que no en parli. Us sonen frases de l'estil: Fa molta més calor avui que ahir? Abans d'ahir feia més fred que avui però menys que demà!!!!!