Sovint es diu que una imatge val més que mil paraules. Jutgin vostès mateixos si aquesta foto del president de la Generalitat és significativa o no.

El bon temps ja és aquí, almenys per mi. És allò de les olors, dels camps segats, de les bales de palla, del sol espaterrant, de les calors enganxoses, de les mànigues curtes i les xancletes, del vent suau de platja i de la brisa de mitjanit. En definitiva, dels dies llargs i les nits curtes. Tot l’any hauria de ser estiu. Aquest és la meva carta als reis mai concedida. De fet, amb el canvi climàtic cada vegada més les temperatures hivernals i-o primaverals són més elevades. El qui redacta això creu que el sol és un bon antídot per un baix estat d’ànim. Hi ha qui pensa el contrari, és a dir, que la pluja, els núvols i la tardor groguenca i grisa alegren el seu ritme vital. Hi ha d’haver gent per tot. Al cap i a la fi, acabem buscant sempre allò que més ens convé. I del temps en sap tothom un niu i no hi ha ningú que no en parli. Us sonen frases de l'estil: Fa molta més calor avui que ahir? Abans d'ahir feia més fred que avui però menys que demà!!!!!

Han tornat a fer el “paripé”. A l’Ajuntament de Girona, més del mateix, o sia, quatre anys més de tripartit. Diran el que voldran i procuraran maquillar aquesta nova entesa. Parlaran de dures negociacions i d’un gran acord d’esquerres, però res més lluny de la veritat. Ja no enganyen a ningú. Bé, encara hi ha algú que se’ls creu i pensa que aquest nou tripartit no estava cuinat. Ingenuïtat. Per llogar-hi cadires el paper interpretat per l’Alsina i l’Olòriz aquests dies. Fent-se passar per durs negociadors, han acabat sent uns mals actors. Hi havia algú amb dos dits de seny que es cregués aquella escenificació? Ho dubto. Parlem clar. Assegurar-se la cadira i marginar políticament Convergència és el seu gran pacte i la seva raó de ser.

Ha passat el que havia de passar. S’ha consumat. Canvi de color al govern de la Diputació. No ens hauria de sorprendre. La raó de ser del tripartit és i serà eliminar del mapa polític el principal partit del Parlament de Catalunya. Allà on l’aritmètica ho permeti, el tripartit hi serà. Els falsos estires i arronses i les no-negociacions són teatre de baixa categoria interpretats per actors dolents. Posades en escena com la de Portabella a Barcelona fent cara de nen enfadat són un miratge i responen a d’altres interessos. Només cal veure els somriures sorneguers dels líders en el segellament dels pactes progressistes. Patètics i poc reconfortants. Mai com ara l’acumulació de poder havia recaigut en unes soles mans, i a més, perdedores. És el que fa l’ànsia de poder i l’anhel de tocar cuixa. Vendre’s al preu que sigui. Que no ens vinguin amb sopars de duro i discursos independentistes. És el poder pel poder. Quins dallonsis.