Aquesta omnipresència de Lara Bosch a tots els negocis que es fan i es desfan en aquest país m’inquieta. Participa en el sector televisiu, editorial, futbol, avions, Cercle d’Economia…a on més pot posar la grapa aquest senyor? Creador de riquesa però també acaparador de càrrecs. Aquest és el model d’empresari català que volem? Una persona que flirteja amb el PP i que fa els quartos a cabassats és el model econòmic que ens ha de fer progressar? I a més, és de l’Espanyol….

A voltes amb el multiculti Buenafuente. Què collons té a veure la barretina amb Rubianes. A què ve barrejar naps amb cols? Anit el còmic (?) de Reus a l’homenatge que se li va fer a Rubianes al Palau Sant Jordi va etzibar que aquest havia estat tant o més català que molts que es posaven la barretina i repartien carnets de catalanitat. Típica parida estúpida i cansina del fals progre que per amagar la seva misèria l’endinya als que tenim només una nació al cor. Nosaltres no estigmatitzem, Buenafuente. Ets tu que diferencies entre uns i altres. No facis jocs de paraules perversos per portar l’aigüa al teu molí. Ets tu que divideixes la societat en funció de l’origen dels seus ciutadans. No havíem quedat que és català qui viu i treballa a Catalunya. A què ve això ara? Et falta feina a Espanya?

El PP segueix mesell atiant el foc de l’odi amb l’enèsima proclama que el castellà està en situació de desigualtat a casa nostra. Fins quan seguirant mentint? Fins quan seguirant intoxicant aquesta colla de farsants? Fa molta ràbia que ningú els hi pari els peus. A l’altra banda, els sociates contiuen amb la cantarella de la por. Si tu no hi vas, ells venen. La crisi? Resulta que no hi tenen res a veure. L’argument que esgrimeixen a tots els debats és que la culpa és del neo-liberalisme desbocat. Ells amb tot el poder del món, que han especulat com els que més, que s’han beneficiat indignement, ara tenen la santa “jeta” de dir que no l’han provocada. Quina banda!

La millor de les situacions possibles. El Barça campió de la copa en horari de màxima audiència. En el millor escenari, la València del fatxenda Camps. I amb uns testimonis d’excepció, el Borbó i la dona que no para amb la mà quieta. Espanya ofesa. Els xiulets a la cançoneta oficial del país veí els ha posat furiosos. Falta de respecte? I un bè negre. Això només és un tast. Una majoria en comença estar tipa del constant menyspreu al nacionalisme català i basc. A tota aquesta caverna indignada els hi diria que s’hi posin fulles. Mamar-nos el dit ja fa temps que ho vam deixar de fer. Gràcies Laporta & Guardiola!

Mai una televisió havia estat tan al servei d’un partit. De fet, en mans d’uns sectaris com aquests no s’en podia esperar res de bo. No tenen vergonya. Aquesta setmana, TV3, decideix endinyar-nos dosis de positivisme a sac. Els sociates diuen que ja n’hi ha prou de negativisme i derrotisme. Objectiu? Girar la cara a la realitat i fer veure que un altre món és possible i anestesiar a la societat. La televisió pública, fent-nos creure que hi ha vida flowerpower després de la crisi. Aquesta enèsima i patètica manipulació del tripartit em fa veure que estan acomplint el seu objectiu: Situar els mitjans de comunicació d’aquest país a ras de terra. Que algú aturi aquesta destrucció!

Guardans ets un papanates i estàs fent el ridícul més espantòs dels possibles. El teu rebec sembla el que fa el nen petit quan la mare li treu el caramel de la boca. Què et pensaves? Xuclar de la mamella ad eternum??? Les coses tenen un principi i un final. I a tu a Europa ja te s’ha acabat. El nen emprenyat pica de peus a terra i brama fins l’extenuació. Què has fet tu? Malparlar del partit que t’ha projectat i plorar amb llàgrimes de cocodril. T’has passat a l’altre bàndol sense cap mena d’escrúpols i et fas l’ofès. Roma no paga a traïdors. Si tens dignitat, entrega el carnet i ves-te’n a pastar fang, o sia, a les españes. The end.

Quin patetisme les darreres aparicions públiques de l’inefable Carod. Per llogar-hi cadires, vaja. La manera com ha anunciat la seva renuncia a presentar candidatura a president de la Generalitat m’ha semblat, si més no, significativa. Amb aquella cara de satisfacció i d’estimar-se molt apareixia ahir al costat de Puigcercós per anunciar que cedeix el seu lloc a l’hereu de Ripoll. Que honest que ets, Carod! Quin sacrifici personal més gran que acabes de fer. No saps com t’agraïm que no et tornis a presentar. Ara que tot s’enfonsa, ara que cada dia anem a pitjor, és la millor decisió que podies prendre. I posats a fer, perquè no te’n vas també del govern? Alliberarem uns quants milions d’euros del pressupost i aturarem la sagnia econòmica del teu Departament amb tanta dieta i viatge pagat a costa del contribuent. Algú t’hauria d’haver recordat que no hi ha ningú imprescindible a la política. Volies passar a la història de Catalunya? No pateixis, hi restaràs per sempre més com un dels polítics més nefastos i funestos que mai hem tingut. Ves-te’n al cine, si et plau, Josep Lluís.