L’Espanyol és un equip ploramiques i rematadament contradictori. Començant pel nom que els defineix i acabant per la tropa de dirigents ineptes que manega la nau blanc-i-blava. Espanyol i català? Au, vinga! Francès i anglès, oi que no pot ser? Doncs aquí tampoc. Les coses pel seu nom. Fa quatre dies els accionistes van aprovar la gestió de Sánchez Llibre per majoria aclaparadora. Flipo. Amb un deute acumulat que fa posar els pèls de punta i una gestió esportiva que comença i acaba projectes amb una facilitat impressionant, la massa aplaudeix amb entusiasme aquest desgavell i els hi aprova els comptes. Cada any canvi d’entrenador, de secretari tècnic, de jugadors i qui dia passa, anys empeny. A mi ja em va bé. Que segueixin així. Per no parlar ja de la cantarella del penal de l’altre dia. Fins quan la rabieta? Feu-vos-ho mirar pericos i apreneu a jugar. Ja sabeu on us heu d’emmirallar. Hi haurà derby l’any que ve?

Ja té cullons la cosa. L’Estat maltracta sistemàticament a les comarques gironines. Un exemple flagrant és el no acabament de les obres de la N-II. Un escàndol amb majúscules. Mentrestant el govern “amic” es dedica a fer inauguracions d’oficines d’atenció (?) al ciutadà al bell mig de la ciutat de Girona. El comissari Rangel tallant la cinta pertinent. Jo em qüestiono si un edifici noble com l’antic Banc d’España no hauria d’haver servit més com a museu o sales d’exposicions que no pas d’oficines de l’administració central. Estava equivocat. L’Estat discrimina les bones atencions al ciutadà en funció de ves a saber quins criteris. Al final, la sensació que et queda és que se’t pixen a sobre cada dos per tres. No n’hi ha prou d’aquest color?

M’agrada com s’està posant la situació a can Florentino. Comencen a aparèixer els primers nervis. Massa milions gastats per avorrir al personal d’aquesta manera. No juguen a res i això els inquieta. Ja li han fet saber al comandant de la nau, o sia Pelegrini, que amb aquests jugadors s’ha de jugar “bonito”. L’èsser superior es pensava que fer un equip que donés espectacle seria bufar i fer ampolles. Crec que el show només acaba de començar i ens divertirem molt. La neomajestuositat blanca ja trontolla. Que bé m’ho passo cada dia agafant el pont aeri-digital-esportiu.

Una mostra més de prepotència blanca de l’èsser superior. L’equip de la capital del regne acaba de fer pública la contractació d’un ex àrbitre per integrar-lo dins la cúpula gestora de l’entitat. L’escollit és Mejia Dávila, conegut, entre d’altres coses, per ser el més targeter de la categoria i no haver passat les proves físiques. Si no guanyen per mèrits propis, que siguin els de negre qui els donin un cop de mà. Perversa estratègia després d’haver-se gastat una morterada de calés en fitxatges galàctics. L’aparell mediàtic de la Casa Blanca, o sia, Jorge Valdano, maquilla l’aposta dient que servirà per ensenyar reglament a la pedrera. Ja, ja i ja!

La sensació que hom acaba tenint és que vivim en un permanent estat d’excepció. Tu ets un pobre ciutadà amb l’única obligació de pagar i callar. Visca la policia que vetlla per la meva seguretat. Cotxes camuflats per intentar caçar-nos si sobrepasses la velocitat permesa. Els savis que ens governen proclamen que encara falten més radars. En aquest sentit, encara no estem a l’alçada d’Europa. La policia vetllant pel compliment taxatiu de la norma. La grua treient cotxes sense escrúpols. Experiència d’aquest cap de setmana en un municipi de la Costa Brava. Interpretar la norma és demanar-los massa? Si el meu cotxe no fa cap nosa, perquè toqueu els collons d’aquesta manera? El cervell ja no dóna per més? La policia t’agafa el cotxe i se te l’endú amb tota impunitat. Si el vols recuperar paga i calla. Això sí que és un estat de dret. Gràcies papa i mama estat per entrar a robar a la meva economia. Ho heu fet de nit i amb la cara tapada. Ben executat, com ho fan els bons lladres. En el millor moment, en el millor context. Total, sóc un pobrot ciutadà.

Saura és el drama. Saura és el somriure falsificador. Saura és la degradació de la política per vocació. Saura és l’inutilitat del governant. Saura és el pitjor mirall de servidor públic. Saura és la negació de la raó. Saura és el mal gestor. Saura és la perversió. Saura és un insult a la intel·ligència. Saura és un pobrot homenot. Saura és un lamentable polític. Saura és l’acudit de l’esquerra. Saura és el lloro que avorreix. Què hem fet per merèixer tanta misèria condensada?

Coses que em fan riure: Declaracions d’Iñaki Gabilondo “"No he sido nunca de ningún partido político, ni he seguido nunca las directrices de ningún partido político. Tengo derecho a mi pensamiento y a mi ideología". I jo dic, només faltaria. Ara bé, que després no em vinguin amb la cantarella de la independència dels mitjans de comunicació. Tots estan untats. I una altra cosa que vull fer notar és l’escandalosa política de fitxatges del Madrid. Ni directors esportius ni Valdanos de torn. Aquí la que ha fitxat ha estat la portera d’en Florentino. El que és difícil en el món del futbol és descobrir talents. No fotem, Valdano, Valdanito, Valdanete!