Saura és el drama. Saura és el somriure falsificador. Saura és la degradació de la política per vocació. Saura és l’inutilitat del governant. Saura és el pitjor mirall de servidor públic. Saura és la negació de la raó. Saura és el mal gestor. Saura és la perversió. Saura és un insult a la intel·ligència. Saura és un pobrot homenot. Saura és un lamentable polític. Saura és l’acudit de l’esquerra. Saura és el lloro que avorreix. Què hem fet per merèixer tanta misèria condensada?

Coses que em fan riure: Declaracions d’Iñaki Gabilondo “"No he sido nunca de ningún partido político, ni he seguido nunca las directrices de ningún partido político. Tengo derecho a mi pensamiento y a mi ideología". I jo dic, només faltaria. Ara bé, que després no em vinguin amb la cantarella de la independència dels mitjans de comunicació. Tots estan untats. I una altra cosa que vull fer notar és l’escandalosa política de fitxatges del Madrid. Ni directors esportius ni Valdanos de torn. Aquí la que ha fitxat ha estat la portera d’en Florentino. El que és difícil en el món del futbol és descobrir talents. No fotem, Valdano, Valdanito, Valdanete!

Aquesta omnipresència de Lara Bosch a tots els negocis que es fan i es desfan en aquest país m’inquieta. Participa en el sector televisiu, editorial, futbol, avions, Cercle d’Economia…a on més pot posar la grapa aquest senyor? Creador de riquesa però també acaparador de càrrecs. Aquest és el model d’empresari català que volem? Una persona que flirteja amb el PP i que fa els quartos a cabassats és el model econòmic que ens ha de fer progressar? I a més, és de l’Espanyol….

A voltes amb el multiculti Buenafuente. Què collons té a veure la barretina amb Rubianes. A què ve barrejar naps amb cols? Anit el còmic (?) de Reus a l’homenatge que se li va fer a Rubianes al Palau Sant Jordi va etzibar que aquest havia estat tant o més català que molts que es posaven la barretina i repartien carnets de catalanitat. Típica parida estúpida i cansina del fals progre que per amagar la seva misèria l’endinya als que tenim només una nació al cor. Nosaltres no estigmatitzem, Buenafuente. Ets tu que diferencies entre uns i altres. No facis jocs de paraules perversos per portar l’aigüa al teu molí. Ets tu que divideixes la societat en funció de l’origen dels seus ciutadans. No havíem quedat que és català qui viu i treballa a Catalunya. A què ve això ara? Et falta feina a Espanya?

El PP segueix mesell atiant el foc de l’odi amb l’enèsima proclama que el castellà està en situació de desigualtat a casa nostra. Fins quan seguirant mentint? Fins quan seguirant intoxicant aquesta colla de farsants? Fa molta ràbia que ningú els hi pari els peus. A l’altra banda, els sociates contiuen amb la cantarella de la por. Si tu no hi vas, ells venen. La crisi? Resulta que no hi tenen res a veure. L’argument que esgrimeixen a tots els debats és que la culpa és del neo-liberalisme desbocat. Ells amb tot el poder del món, que han especulat com els que més, que s’han beneficiat indignement, ara tenen la santa “jeta” de dir que no l’han provocada. Quina banda!

La millor de les situacions possibles. El Barça campió de la copa en horari de màxima audiència. En el millor escenari, la València del fatxenda Camps. I amb uns testimonis d’excepció, el Borbó i la dona que no para amb la mà quieta. Espanya ofesa. Els xiulets a la cançoneta oficial del país veí els ha posat furiosos. Falta de respecte? I un bè negre. Això només és un tast. Una majoria en comença estar tipa del constant menyspreu al nacionalisme català i basc. A tota aquesta caverna indignada els hi diria que s’hi posin fulles. Mamar-nos el dit ja fa temps que ho vam deixar de fer. Gràcies Laporta & Guardiola!

Mai una televisió havia estat tan al servei d’un partit. De fet, en mans d’uns sectaris com aquests no s’en podia esperar res de bo. No tenen vergonya. Aquesta setmana, TV3, decideix endinyar-nos dosis de positivisme a sac. Els sociates diuen que ja n’hi ha prou de negativisme i derrotisme. Objectiu? Girar la cara a la realitat i fer veure que un altre món és possible i anestesiar a la societat. La televisió pública, fent-nos creure que hi ha vida flowerpower després de la crisi. Aquesta enèsima i patètica manipulació del tripartit em fa veure que estan acomplint el seu objectiu: Situar els mitjans de comunicació d’aquest país a ras de terra. Que algú aturi aquesta destrucció!