El gran farsant, el gran mentider, el gran entabanador….senyores i senyors: amb tots vostès: el senyor Zapatero & Co! Quin fàstic! El seu ministre d’economia, en Solbes, diu que la negociació sobre el nou sistema de finançament “serà bilateral, però amb tothom”. És a dir, café, o millor dit, pinso per a tothom. Totes les truges a la mateixa menjadora. Pels catalans la mateixa proporció que pels extremenys. A l’hora de pagar també? Aquesta és la solidaritat dels pebrots que propugnen el PSOE-PSC?. Com ens acollonen….

Que la política és pels polítics cada vegada n’estic més convençut. El seu llenguatge no és el meu. Trobo impresentable que un president de la Generalitat cridi a Palau al cap de l’oposició per tractar un tema tan greu com és el de la sequera i el menysprei titllant de broma de mal gust la solució que planteja. I què pensa fer vostè Sr. Montilla? Resar a la Moreneta com el conseller Baltasar o encomanar-se a Alà mirant a la Meca? Dimissions? I, ara! Ni parlar-ne! Proposo que no parlem tant de la memòria històrica i que es tramiti per via d’urgència una llei de memòria recent. Quin partit s’oposava al transvassament de l’Ebre i ara aposta per fer-ne un al Segre? Quin partit volia suprimir les diputacions fa quatre dies i ara no ho faria ni que els matessin? Tic, tac, tic, tac……

Llegeixo amb tristesa una notícia apareguda al diari Avui :

“El modista Antoni Miró, que aquest dilluns va anunciar que deixa de desfilar a la capital catalana per tornar a París, considera que la moda de Barcelona ha perdut el seu valor mediàtic i ja no desperta l'interès de la premsa com a conseqüència de la política duta a terme per la Generalitat“ (...)

“Antoni Miró ha negat que en l'anterior etapa els dissenyadors rebessin ajudes de la Generalitat i ha puntualitzat que el director de la Passarel·la Gaudí, Paco Flaqué, posseïa una estructura en la qual els dissenyadors es recolzaven. "És un home amb molta experiència i sabia el que feia al món de la moda, però era d'un altre partit polític i en entrar els d'ara li van dir que ja no servia", ha afegit.”

Anem sobrats de talents? Fins a on pot arribar el sectarisme del tripartit??

Que els grans lobbys mediàtics estan controlats pels partits polítics no ens hauria de sorprendre ni esgarrifar. Però, ves que a mi si que m’ho fa, digueu-me il·lús. On és la suposada objectivitat que haurien de tenir els comunicadors-entrevistadors en l’exercici de la seva professió? Existeix la neutralitat ? Tinc clar que tots tenim opinió, només faltaria. Però en l’exercici de la professió em sembla que s’haurien de separar més les coses i no arribar a prendre partit tan descaradament. Si algú va presenciar ahir l’entrevista que li va fer Iñaki Gabilondo a Rajoy ho va poder constatar. Vaig tenir seriosos dubtes si l’entrevistador era el cap de premsa del PSOE o era efectivament l’esmentat periodista del grup Prisa.

Pot arribar la política a ser tan superficial? El PSC-PSOE, tanto monta monta tanto, ha presentat avui el seu perfum en societat. Ep! i no és el dia dels innocents! Toca distreure l’atenció? Visca el debat de les idees. Poden els polítics caure tan baix? Qui és el geni que ha ideat aquesta parida? Olors agradables per eliminar quines pudors? Per dissimular quins tufs? Poden arribar a ser tan tronats determinats polítics del nostre país?

Niebezpieczenstwo!

Visca la solidaritat entre pobles. Un 0 pels senyors Joan Busquets i Secundí López Pousa. Avui era un bon dia per demostrar que, de tant en tant, els pobles veïns poden anar junts defensant els seus interessos. M’ha decebut i entristit l’actuació dels alcaldes de Vilobí i Aiguaviva decidint fer costat a la ministra Àlvarez a l’inauguració del tram entre Caldes de Malavella i Fornells del desdoblament de la N-II. En contraposició al boicot que li han fet l’alcaldessa de Riudellots, l’alcalde de Fornells i els diputats i senadors de CiU negant-se a anar-hi. Ja n’hi ha prou de maltractaments! Per justificar la seva assistència a l’acte han argumentat que els seus municipis han estat ben tractats per l’ínclita Magdalena. Ja ho avanço ara, si un dia s’ha d’ampliar l’aeroport de Vilobí o bé la línia de molta alta tensió ha de passar pel bell mig d’Aiguaviva que no comptin amb el meu recolzament per oposar-m’hi. Tal faràs, tal trobaràs. Au!