
L’Espanyol és un equip ploramiques i rematadament contradictori. Començant pel nom que els defineix i acabant per la tropa de dirigents ineptes que manega la nau blanc-i-blava. Espanyol i català? Au, vinga! Francès i anglès, oi que no pot ser? Doncs aquí tampoc. Les coses pel seu nom. Fa quatre dies els accionistes van aprovar la gestió de Sánchez Llibre per majoria aclaparadora. Flipo. Amb un deute acumulat que fa posar els pèls de punta i una gestió esportiva que comença i acaba projectes amb una facilitat impressionant, la massa aplaudeix amb entusiasme aquest desgavell i els hi aprova els comptes. Cada any canvi d’entrenador, de secretari tècnic, de jugadors i qui dia passa, anys empeny. A mi ja em va bé. Que segueixin així. Per no parlar ja de la cantarella del penal de l’altre dia. Fins quan la rabieta? Feu-vos-ho mirar pericos i apreneu a jugar. Ja sabeu on us heu d’emmirallar. Hi haurà derby l’any que ve?





