El PP segueix mesell atiant el foc de l’odi amb l’enèsima proclama que el castellà està en situació de desigualtat a casa nostra. Fins quan seguirant mentint? Fins quan seguirant intoxicant aquesta colla de farsants? Fa molta ràbia que ningú els hi pari els peus. A l’altra banda, els sociates contiuen amb la cantarella de la por. Si tu no hi vas, ells venen. La crisi? Resulta que no hi tenen res a veure. L’argument que esgrimeixen a tots els debats és que la culpa és del neo-liberalisme desbocat. Ells amb tot el poder del món, que han especulat com els que més, que s’han beneficiat indignement, ara tenen la santa “jeta” de dir que no l’han provocada. Quina banda!

La millor de les situacions possibles. El Barça campió de la copa en horari de màxima audiència. En el millor escenari, la València del fatxenda Camps. I amb uns testimonis d’excepció, el Borbó i la dona que no para amb la mà quieta. Espanya ofesa. Els xiulets a la cançoneta oficial del país veí els ha posat furiosos. Falta de respecte? I un bè negre. Això només és un tast. Una majoria en comença estar tipa del constant menyspreu al nacionalisme català i basc. A tota aquesta caverna indignada els hi diria que s’hi posin fulles. Mamar-nos el dit ja fa temps que ho vam deixar de fer. Gràcies Laporta & Guardiola!

Mai una televisió havia estat tan al servei d’un partit. De fet, en mans d’uns sectaris com aquests no s’en podia esperar res de bo. No tenen vergonya. Aquesta setmana, TV3, decideix endinyar-nos dosis de positivisme a sac. Els sociates diuen que ja n’hi ha prou de negativisme i derrotisme. Objectiu? Girar la cara a la realitat i fer veure que un altre món és possible i anestesiar a la societat. La televisió pública, fent-nos creure que hi ha vida flowerpower després de la crisi. Aquesta enèsima i patètica manipulació del tripartit em fa veure que estan acomplint el seu objectiu: Situar els mitjans de comunicació d’aquest país a ras de terra. Que algú aturi aquesta destrucció!

Guardans ets un papanates i estàs fent el ridícul més espantòs dels possibles. El teu rebec sembla el que fa el nen petit quan la mare li treu el caramel de la boca. Què et pensaves? Xuclar de la mamella ad eternum??? Les coses tenen un principi i un final. I a tu a Europa ja te s’ha acabat. El nen emprenyat pica de peus a terra i brama fins l’extenuació. Què has fet tu? Malparlar del partit que t’ha projectat i plorar amb llàgrimes de cocodril. T’has passat a l’altre bàndol sense cap mena d’escrúpols i et fas l’ofès. Roma no paga a traïdors. Si tens dignitat, entrega el carnet i ves-te’n a pastar fang, o sia, a les españes. The end.

Quin patetisme les darreres aparicions públiques de l’inefable Carod. Per llogar-hi cadires, vaja. La manera com ha anunciat la seva renuncia a presentar candidatura a president de la Generalitat m’ha semblat, si més no, significativa. Amb aquella cara de satisfacció i d’estimar-se molt apareixia ahir al costat de Puigcercós per anunciar que cedeix el seu lloc a l’hereu de Ripoll. Que honest que ets, Carod! Quin sacrifici personal més gran que acabes de fer. No saps com t’agraïm que no et tornis a presentar. Ara que tot s’enfonsa, ara que cada dia anem a pitjor, és la millor decisió que podies prendre. I posats a fer, perquè no te’n vas també del govern? Alliberarem uns quants milions d’euros del pressupost i aturarem la sagnia econòmica del teu Departament amb tanta dieta i viatge pagat a costa del contribuent. Algú t’hauria d’haver recordat que no hi ha ningú imprescindible a la política. Volies passar a la història de Catalunya? No pateixis, hi restaràs per sempre més com un dels polítics més nefastos i funestos que mai hem tingut. Ves-te’n al cine, si et plau, Josep Lluís.

Una altra zapaterada. El mentider número 1 del país veí decideix reestructurar l’executiu i ens torna a fotre una plantofada als morros. Un dels barons més influents del PSOE, Manuel Chaves, serà qui coordinarà a partir d’ara les relacions amb les autonomies. Serà amb ell, en tant que portaveu d’aquest avantprojecte d’estat plurinacional amb qui ens haurem d’entendre (o no). Això sí, Chaves s’incorpora al govern central després d’haver resolt el deute històric que tenia España amb Andalusia. Autonomia aquesta, no us ho perdeu, governada per ell mateix les últimes sis legislatures. Qui parlava d’eternitats pujolianes? No em negareu que tot plegat té tints surrealistes. Primer resolc lo meu i ara vinc a donar-vos calderilla a vosaltres, catalans. No tot és negatiu. La Maleni finalment ha estat defenestrada, partida i doblá! Show must go on!

MÉS DE 50 BATBLOCS: ELS COMBATENTS PER LA LLIBERTAT
Aquest mes de març que ja s’escola ha estat testimoni d’una modesta efemèride en la catosfera. Batblocs, l’agregador de blocs dels Combatents per la Llibertat, ha arribat als 50 blocs adherits (ara ja en som més!).
Modesta, sí, però no insignificant. Batblocs és la punta de llança de la revolució democràtica que s’està gestant en aquest país nostre. Una revolució no violenta, però sí ambiciosa i destructora. Ambiciosa, perquè la formem gent que volem dedicar els millors anys de la nostra vida a la causa de la Llibertat de la nostra Pàtria, que és el mateix que dir, de la llibertat dels homes i dones que la formen. I destructora, en el sentit schumpeterià del terme, és a dir, una destrucció creativa, perquè, com el nostre nom indica, volem acabar amb aquest experiment fracassat i profundament negatiu que ha estat el tripartit.
Fracassat, perquè, com es demostra per la crisi que actualment patim, no ha estat capaç de proporcionar més benestar, més igualtat i més solidaritat als catalans i catalanes. Ben al contrari, les tan repetides polítiques socials, que havien d’esdevenir el deus ex machina de la seva actuació, s’han convertit en un veritable malson: prop d’un milió d’aturats, i l’augment incessant de la pobresa i l’exclusió social. I sense oblidar el cas vergonyant del suport inexplicable a la Llei de dependència, autèntica clau de volta de la invasió del Gobierno de España, en les competències dels anomenats governs autonòmics.
I profundament negatiu, perquè ha menystingut, ha menyspreat, ha vulgaritzat, ha enderrocat, ha disminuït, ha empetitit, ha anorreat, etc., l’orgull i el tremp de milers de catalans i catalanes, que hem presenciat atònits com es devaluava un missatge independentista. Un missatge que, no fa pas tants anys, havia aconseguit mobilitzar centenars de milers de persones, fins al punt que semblava que tot era possible. Molts de nosaltres ens hem sentit estafats, humiliats i enganyats en les nostres conviccions més profundes.
Tanmateix, no ens vam enfonsar. Ni vam dimitir, ni vam deixar-ho córrer. Armats, per una banda, amb un experiència vital que molts de nosaltres hem mamat dels nostres pares, avis i de generacions de lluita contra l’ocupant, que ens fa aixecar-nos quan hem caigut, i tornar-nos aixecar quan hem tornat a caure, i per l’altra, amb les eines –les armes– que ens proporciona la societat de la informació i el coneixement, vam decidir plantar cara, contra el derrotisme i la renúncia, contra l’abdicació i la rendició.
Nosaltres, els combatents per la llibertat, lluny de quedar-nos al saló de casa, hem participat en algunes de les iniciatives que més han sacsejat la societat catalana, malgrat els intents de neutralitzar-les. I ara, que ja som 50, prometem no defallir, i ens comprometem a fer tot el possible per capgirar aquest estat de coses. Fins a restablir l’orgull i el goig de ser catalans i catalanes. Un poble lliure.
Enhorabona, combatents per la llibertat. Felicitats, batblocs!
I els que encara no us hi heu afegit... a què espereu?
Visca la terra, mori el mal govern!