21/12/09


M’agrada el pols que hem obert amb España arran de la prohibició o no de les “corridas” de toros. S’estan posant nerviosos i no ho saben dissimular. Bramen que España s’enfonsa si Catalunya decideix prohibir la “fiesta”. De fet, se m’en fot si s’acaba materialitzant o no. La vida seguirà igual. El que realment m’interessa és el debat que s’ha generat al voltant d’aquest tema. Hem de començar a dir prou. La paciència té un límit. Ells ens poden xuclar la sang, incomplir compromisos, riure’s a la cara, etc…i nosaltres? Començar a tirar pel dret i fer el nostre camí d’una vegada per totes. El temps es tira a sobre i tot està per fer i tot és possible

3 comentarios:

òscar dijo...

Estan tan malacostumats a emprenyar-nos que un cop que els emprenyem nosaltres es posen nerviosos. Molt.

Noctas dijo...

A mi no m'agrada la iniciativa. Si volen emprenyar Espanya que ho facin ,em sembla molto bene, però que ho facin d'una altra manera...saludus!!!

Anónimo dijo...

Queda ben clar que l'essència de ser espanyol tal com els mateixos espanyols l'entenen, queda lligada al fet afegit de ser un psicòpata, sanguinari i criminal...
La qual cosa, per cert, la història ja ens havia ensenyat!.
Si Catalunya vol prohibir els toros ho veuen com una mena d'acció cultural antiespanyola. Pero el mateix argument es reversible, per exempe: Als espanyols (tan si són taurins com si no) no els importa la sangonia de la "fiesta nacional" en tal d'afirmar la seva identitat. Aquests són els seus valors culturals...
LA TORTURA NO ES CULTURA