La política com moltes coses a la vida és cíclica. Ara cap aquí, ara cap allà. Tot acaba tornant. Determinats partits governen uns quants anys i d’altres opositen per tornar-hi al cap d’un temps. Ningú se n’escapa. Vull dir que res és etern. Bé, hi ha excepcions. Un cas clar és el dels socialistes que manen des de fa trenta anys a Girona i Barcelona. La seva eternitat és bona, el poble els ha votat, diuen amb raó. L’eternitat d’en Pujol, en canvi, era dolenta, ves quina cosa. Quina manera més sui generis de veure la cosa. Obrir finestres és bo per tothom i a determinada administració local és urgent i necessari.