Vicky Cristina Barcelona no m’ha entusiasmat. Em pregunto si fan falta campanyes de promoció tan descarades de la ciutat deBarcelona? No oblidem, pagades amb diner públic del consistori. No ens queixem després que la ciutat es converteixi, cada cap de setmana, en un parc temàtic on hi venen quantitats inassumibles de turisme low cost. Què passa ? Hem de morir d’èxit? Seguim amb aquesta inèrcia del campi qui pugui? Una pel·lícula ha d’interessar pel que explica i per com ho diu. No crec que sigui aquest el cas. En aquest film, a part de la també patètica aparició de figurants famosos, es tracta d’una campanya de propaganda, pagada a preu d’or, per satisfer les dèries onanistes de l’establishment sociata barceloní. Home, que un personatge de la talla de Woddy Allen s’hi presti és, si més no, discutible. Tinc la impressió que es fa sortir amb calçador molts dels indrets emblemàtics de Barcelona per tal de justificar la morterada de calés que l’Ajuntament hi ha evocat. Està bé? Jo crec que no.