2/9/08


Que pesats els espanyols amb el cas Bojan i el seu obligat sentiment pro-hispànic. Voleu deixar-lo en pau d’una vegada? La Brunete mediàtica no ha parat de disparar obusos fins que ha dit que se sent espanyol i que descarta jugar amb la selecció de Sèrbia. Ha triat lliurement? Tinc els meus dubtes. Ha rebut pressions? Molt em temo que sí. Cal recordar el cas Oleguer? Imagineu-vos si hagués dit que no volia jugar amb Espanya. L’haguessin linxat públicament i s’hagués convertit en l’ase de tots els cops dels hooligans de la “roja”. Qui gosa afirmar que no existeix un nacionalisme espanyol tronat i intimidatori? Que perdin sempre!

4 comentarios:

Noctas dijo...

És clar que hi ha un nacionalisme espanyol com també hi ha un nacionalisme català. Un és més bo que l'altre..? És un debat amb massa discussió..saludus

Eva dijo...

segurament no ho ha triat lliurement pe`ro cal dir "soy español" mmmm una mica de dignitat no va malament

Ferran Porta dijo...

En l'esport d'alta competició hi ha dues coses, al nostre país, que pel que sembla son tabú: reconèixer-se català i sortir de l'armari. No hi ha esportistes catalans, en la primera línia del nostre esport? I no n'hi ha de gais? País!

Salut.

... dijo...

Holaaaa Carles! Ui quants dies sense passar per aquí.
Mira, jo penso que actualment a la gent se l'hagi de jutjar pel què senten, no només a espanya, aquí també i això no m'agrada. Jo em sento catalana, vale, una mica de la ceba, però tampoc tinc perquè donar cap explicació. Crec que tothom té dret a pensar i sentir-se com vulgui.
No m'agrada que es pregunti tant si senten uns colors o altres. Jo t'asseguro que quan va jugar "la roja" no sentia res. Ni bo, ni dolent, ni res de res. Perquè tinc que sentir algo?