Tinc la sensació que el cansament pot portar a la societat catalana a obrir vies no desitjables de rescabalament dels greuges històrics (carreteres en bon estat, transports públics decents, sistema de finançament just) després de tants anys de reclamar allò que és lògic que tingui un país normal del món. Què més hem de fer? Què més hem d’aportar a l’Estat amb el pretext de la solidaritat? Què més hem de demostrar? Quantes vegades més ens hem d’agenollar? Quan algú es cansa de reclamar té dues opcions: Desistir i tirar pel dret o insistir com un mesell fins que l’altre et doni el que et correspon. Jo en començo a estar-ne tip i molt em temo que molta gent també. Tirem pel dret i ja s’ho faran?
3 comentarios:
Saps que em passa a mi Carles, que ja no em crec que tots els nostres problemes vinguin de Madrid. Penso que els polítics catalans, els d'ara i els d'abans, tenen molta responsabilitat pel que està passant en aquest país, i que el recurs a Madrid és un sistema per atontar a la societat civil catalana i per amagar les seves vergonyes (les dels polítics vull dir). És una opinió que crec, però, que comença a tenir força gent.
Una abraçada
Toti
Tots els nostres problemes no venen de Madrid, és clar. Ara bé, qui és responsable del caos de rodalies? de la manca d'inversió en infraestructures? no em negaràs que això té un nom i es diu ESTAT. Que es podia haver negociat millor, segur. Ara bé, qui te(nia) la paella pel mànec e(s)ra l'ESTAT i no ha de ser gens fàcil negociar en front una posició de superioritat.
Jo fa dies que tiro pel dret. Que quedi entre nosaltres. Si ho dic massa alt, s'em pot complicar la cosa. Són així de capriciosos els nostres veïns.
Publicar un comentario