Constato que el vermell ho domina tot. Això és ben visible als mitjans de comunicació públics. Vull dir que el poder està en unes soles mans. Hi ha la percepció d’un sol amo dominador. És bo? Engegues la televisió i, sigui quin sigui el mitjà, la discrepància queda reduïda a petitíssims talls de veu de l’oposició. Com menys hi apareixin millor, deuen pensar. Ha arribat al punt que tant li fa que el programa sigui per adults o per mainada. Ahir, sense anar més lluny, l’expresident Maragall a TV3 amb els més menuts. Posaves TV2 i observaves que el secretari de mobilitat venia a dir que a l’aeroport del Prat les coses ja anaven bé. Cap veu discrepant. De l’espanyolització de l’Àgora, déu n’hi do també. La pluja fina em comença a molestar.