Aquest espai de reflexió romandrà tancat temporalment o definitivament. Veurem què passa.
Disculpeu les molèsties o celebre-ho amb cava.

L’enèssima enculada del tripartit, i en van? En Pepiño Blanco ha decidit que na nai de la Xina de compartir la gestió de l’aeroport del Prat. Ells continuaran remenant les cireres i decidint. Mesos i mesos d’intentar fer-nos creure que aquesta vegada sí. Que tot estava a punt per traspassar la gestió a la Generalitat. El conseller Nadal llepant el cul als successius ministres que ens han anat enganyant. Amb el somriure cínic i sorneguer que el caracteritza s’haurà d’empassar un altre fracàs del seu Departament. Tothom tranquil que aquí no dimiteix ni Déu. El PSC mamant-la una altra vegada. Ningú plega per la seva ineptitud i tothom amarrat a la cadira. Hi ha algun polític amb dignitat en el tripartit? Què esperen els consellers Saura i Baltasar per dimitir després d’haver mentit públicament? Miserables!

M’agrada el pols que hem obert amb España arran de la prohibició o no de les “corridas” de toros. S’estan posant nerviosos i no ho saben dissimular. Bramen que España s’enfonsa si Catalunya decideix prohibir la “fiesta”. De fet, se m’en fot si s’acaba materialitzant o no. La vida seguirà igual. El que realment m’interessa és el debat que s’ha generat al voltant d’aquest tema. Hem de començar a dir prou. La paciència té un límit. Ells ens poden xuclar la sang, incomplir compromisos, riure’s a la cara, etc…i nosaltres? Començar a tirar pel dret i fer el nostre camí d’una vegada per totes. El temps es tira a sobre i tot està per fer i tot és possible…

L’Espanyol és un equip ploramiques i rematadament contradictori. Començant pel nom que els defineix i acabant per la tropa de dirigents ineptes que manega la nau blanc-i-blava. Espanyol i català? Au, vinga! Francès i anglès, oi que no pot ser? Doncs aquí tampoc. Les coses pel seu nom. Fa quatre dies els accionistes van aprovar la gestió de Sánchez Llibre per majoria aclaparadora. Flipo. Amb un deute acumulat que fa posar els pèls de punta i una gestió esportiva que comença i acaba projectes amb una facilitat impressionant, la massa aplaudeix amb entusiasme aquest desgavell i els hi aprova els comptes. Cada any canvi d’entrenador, de secretari tècnic, de jugadors i qui dia passa, anys empeny. A mi ja em va bé. Que segueixin així. Per no parlar ja de la cantarella del penal de l’altre dia. Fins quan la rabieta? Feu-vos-ho mirar pericos i apreneu a jugar. Ja sabeu on us heu d’emmirallar. Hi haurà derby l’any que ve?

Ja té cullons la cosa. L’Estat maltracta sistemàticament a les comarques gironines. Un exemple flagrant és el no acabament de les obres de la N-II. Un escàndol amb majúscules. Mentrestant el govern “amic” es dedica a fer inauguracions d’oficines d’atenció (?) al ciutadà al bell mig de la ciutat de Girona. El comissari Rangel tallant la cinta pertinent. Jo em qüestiono si un edifici noble com l’antic Banc d’España no hauria d’haver servit més com a museu o sales d’exposicions que no pas d’oficines de l’administració central. Estava equivocat. L’Estat discrimina les bones atencions al ciutadà en funció de ves a saber quins criteris. Al final, la sensació que et queda és que se’t pixen a sobre cada dos per tres. No n’hi ha prou d’aquest color?

M’agrada com s’està posant la situació a can Florentino. Comencen a aparèixer els primers nervis. Massa milions gastats per avorrir al personal d’aquesta manera. No juguen a res i això els inquieta. Ja li han fet saber al comandant de la nau, o sia Pelegrini, que amb aquests jugadors s’ha de jugar “bonito”. L’èsser superior es pensava que fer un equip que donés espectacle seria bufar i fer ampolles. Crec que el show només acaba de començar i ens divertirem molt. La neomajestuositat blanca ja trontolla. Que bé m’ho passo cada dia agafant el pont aeri-digital-esportiu.

Una mostra més de prepotència blanca de l’èsser superior. L’equip de la capital del regne acaba de fer pública la contractació d’un ex àrbitre per integrar-lo dins la cúpula gestora de l’entitat. L’escollit és Mejia Dávila, conegut, entre d’altres coses, per ser el més targeter de la categoria i no haver passat les proves físiques. Si no guanyen per mèrits propis, que siguin els de negre qui els donin un cop de mà. Perversa estratègia després d’haver-se gastat una morterada de calés en fitxatges galàctics. L’aparell mediàtic de la Casa Blanca, o sia, Jorge Valdano, maquilla l’aposta dient que servirà per ensenyar reglament a la pedrera. Ja, ja i ja!