Tapem-nos les vergonyes sembla exclamar l’Iceta bramant pel pacte PP-CiU en matèria de finançament. Indigne argument per desviar l’atenció de l’inutilitat dels 25 diputats « catalans » del seu partit que s’agenollaran una vegada més votant a favor del pressupost estatal. Quin circ. I què m’en dieu del paper de la trista figura d’ERC amb tot aquest affaire? Anem de mal en pitjor i aquí ningú no es mou. On és la discrepança? Tant us agrada el cotxe oficial?

Apa, som-hi. Seguim fent tripartitades. Show must go on (or continue). A la mani sobre la llei d’educació, representants del mai millor dit, govern de des-entesa que ens des-governa. Gran reflexió del representant d’ERC: Hi anem per prendre el pols dels manifestants. Fins quan aquest drama? Què hem fet per merèixer això? Prou, prou i prouuuuuuuuuuu!!!

Quan la diplomacia ha de fer tants esforços és que alguna cosa grinyola. Quan l’ínclit Sarkozy diu que cedirà a ZP una cadira a la cimera del G-20 indica que quelcom falla en el paper que Espanya vol fer creure que juga dins l’esfera internacional. Més entabanades, ZP? Lamentable el paper de Mr.Talante demanant de genolls que el deixin asseure’s a la cadira d’aquesta gran trobada de líders mundials. Quan no t’inviten pels mèrits contrets sinó per corredisses de darrera hora d’ambaixadors i ministres d’exteriors, home, alguna cosa no va bé. No em faran creure que Espanya hi assisteix pel prestigi i el catxet que té a nivell internacional. Entre la foto de les Açores i les llepades de culs d’aquests dies hi hauria d’haver un terme mig, no creieu?

No havíem quedat que hi havia d’haver separació església-estat? No reclameu -polítics del tripartit- el laicisime de l’estat? Doncs jo em pregunto què carai hi feien els Nadals, Pagans i Carods Rovires, a la celebració d’entronització del nous bisbe de Girona? Per posar només un exemple। D’aquí quatre dies, la missa en honor a Sant Narcís, veurem el mateix paripé al primer banc a l’església de Sant Fèlix. No us entenc, sincerament. Si la vostra presència rau en el fet de representar la institució que presidiu, perquè us ompliu tant la boca en la defensa d’un estat laic i aconfessional? Quedeu-vos a casa i així actuareu en conseqüència amb els principis que defenseu. De fet, política i coherència són termes cada vegada més antagònics.

Acabo de tenir un conflicte telefònic amb una ciutadana (?) sud-americana que s’ha indignat perquè jo li parlava en català. Ha tingut els sants collons de dir-me que era de mala educació no parlar-li en castellà. M’he enfurismat i la sang em bullia. A on anirem a parar? He mirat d’aguantar la respiració per no ser maleducat.

Vicky Cristina Barcelona no m’ha entusiasmat. Em pregunto si fan falta campanyes de promoció tan descarades de la ciutat deBarcelona? No oblidem, pagades amb diner públic del consistori. No ens queixem després que la ciutat es converteixi, cada cap de setmana, en un parc temàtic on hi venen quantitats inassumibles de turisme low cost. Què passa ? Hem de morir d’èxit? Seguim amb aquesta inèrcia del campi qui pugui? Una pel·lícula ha d’interessar pel que explica i per com ho diu. No crec que sigui aquest el cas. En aquest film, a part de la també patètica aparició de figurants famosos, es tracta d’una campanya de propaganda, pagada a preu d’or, per satisfer les dèries onanistes de l’establishment sociata barceloní. Home, que un personatge de la talla de Woddy Allen s’hi presti és, si més no, discutible. Tinc la impressió que es fa sortir amb calçador molts dels indrets emblemàtics de Barcelona per tal de justificar la morterada de calés que l’Ajuntament hi ha evocat. Està bé? Jo crec que no.

A segona oe, a segona oe oe oe! Ho desitjo per a un equip petit i perdedor de la ciutat comtal que es fa dir català però que es diu Espanyol. Resulta que aquest cap de setmana van perdre, una vegada més, contra el Barça. Ja els hi està bé. A sobre d’incompetents per tenir un servei de seguretat que deixa entrar bengales a tort i a dret, vessen ràbia per haver perdut a l’últim minut i de penal. Quina gran estocada, millor imposible! Quines parides més us hem d’aguantar? Voleu una requalificació urgent del cervell? Ara voleu denunciar als jugadors del Barça per celebrar el gol amb els seus aficionats? Au va! Que la lliga està prostituïda? Què hi fas doncs participant-hi, Sánchez Llibre? T’agrada pagar per un servei? A segona oe, a segona oe oe oe!

Que pesats els espanyols amb el cas Bojan i el seu obligat sentiment pro-hispànic. Voleu deixar-lo en pau d’una vegada? La Brunete mediàtica no ha parat de disparar obusos fins que ha dit que se sent espanyol i que descarta jugar amb la selecció de Sèrbia. Ha triat lliurement? Tinc els meus dubtes. Ha rebut pressions? Molt em temo que sí. Cal recordar el cas Oleguer? Imagineu-vos si hagués dit que no volia jugar amb Espanya. L’haguessin linxat públicament i s’hagués convertit en l’ase de tots els cops dels hooligans de la “roja”. Qui gosa afirmar que no existeix un nacionalisme espanyol tronat i intimidatori? Que perdin sempre!

I de la solidaritat d’Euskadi amb l’estat espanyol perquè ningú en parla? És tema tabú? Potser ja és hora que algú des del nacionalisme català digui les coses pel seu nom. Pantomimes com el Galeuscat ja poden anar a prendre vent. Quan la discussió versa sobre el finançament no busqueu a cap basc ja que aquest marxarà en direcció contrària. Ells ja ho tenen resolt gràcies a un concert econòmic blindat per sempre més. Sovint des d’aquí es perd el cul per tot allò que ve d’allà. A mi que no em busquin. Ja n’estic tip. I nosaltres? Després d’escoltar ahir en Solbes estic convençut que el nostre destí és negre com el carbó. I el PNB confirmant el seu suport als pressupostos...

En Carod Rovira és la última persona que pot donar lliçons “de saber estar”. Recordem episodis recents? Com apuntava ahir el diputat convergent Carles Puigdemont, Carod va demanar insistentment a un programa de televisió espanyola que una ciutadana pronunciés correctament el seu nom. Allò què era? Respecte per a la llengua? Puc estar d’acord amb qui diu que Felip Puig patina quan qüestiona el català de Montilla. Un càrrec com ell ha de mesurar les seves paraules. Ara bé, és just també denunciar la tergiversació interessada dels mitjans afins al govern. Estic, però, 100% d’acord amb el fons. La primera autoritat d’aquest país no pot parlar com parla. Quin és el seu mèrit? Que després de quaranta anys s’apunti a classes de català? Au va! Quan era president de la Diputació de Barcelona no li calia? Ens heu pres definitivament per imbècils profunds?

Un altre que cau i en van?……..s’acaba de fer públic que no renovaran el contracte a l’Antoni Bassas al capdavant del programa de CatRàdio que dirigeix des de fa 14 anys. La purga de la crosta segueix inexorablement el camí traçat des del carrer Nicaragua. D’això sí que en sap l’ínclit Farran, “…sin prisa pero sin pausa”. Tremola Toni Soler que ara venen per tu. L’estratègia sociata consisteix en desactivar les veus que defensen un país -el meu- que viu en situació d’anormalitat nacional des de temps immemorials. Ells, els guays i multiculti, defensen que una altra Catalunya és possible. I quina seria? Doncs una Catalunya desnacionalitzada i a l’altura de la Rioja. O sia, ni carn ni peix. Lamentable!

El gran farsant, el gran mentider, el gran entabanador….senyores i senyors: amb tots vostès: el senyor Zapatero & Co! Quin fàstic! El seu ministre d’economia, en Solbes, diu que la negociació sobre el nou sistema de finançament “serà bilateral, però amb tothom”. És a dir, café, o millor dit, pinso per a tothom. Totes les truges a la mateixa menjadora. Pels catalans la mateixa proporció que pels extremenys. A l’hora de pagar també? Aquesta és la solidaritat dels pebrots que propugnen el PSOE-PSC?. Com ens acollonen….

Que la política és pels polítics cada vegada n’estic més convençut. El seu llenguatge no és el meu. Trobo impresentable que un president de la Generalitat cridi a Palau al cap de l’oposició per tractar un tema tan greu com és el de la sequera i el menysprei titllant de broma de mal gust la solució que planteja. I què pensa fer vostè Sr. Montilla? Resar a la Moreneta com el conseller Baltasar o encomanar-se a Alà mirant a la Meca? Dimissions? I, ara! Ni parlar-ne! Proposo que no parlem tant de la memòria històrica i que es tramiti per via d’urgència una llei de memòria recent. Quin partit s’oposava al transvassament de l’Ebre i ara aposta per fer-ne un al Segre? Quin partit volia suprimir les diputacions fa quatre dies i ara no ho faria ni que els matessin? Tic, tac, tic, tac……

Llegeixo amb tristesa una notícia apareguda al diari Avui :

“El modista Antoni Miró, que aquest dilluns va anunciar que deixa de desfilar a la capital catalana per tornar a París, considera que la moda de Barcelona ha perdut el seu valor mediàtic i ja no desperta l'interès de la premsa com a conseqüència de la política duta a terme per la Generalitat“ (...)

“Antoni Miró ha negat que en l'anterior etapa els dissenyadors rebessin ajudes de la Generalitat i ha puntualitzat que el director de la Passarel·la Gaudí, Paco Flaqué, posseïa una estructura en la qual els dissenyadors es recolzaven. "És un home amb molta experiència i sabia el que feia al món de la moda, però era d'un altre partit polític i en entrar els d'ara li van dir que ja no servia", ha afegit.”

Anem sobrats de talents? Fins a on pot arribar el sectarisme del tripartit??

Que els grans lobbys mediàtics estan controlats pels partits polítics no ens hauria de sorprendre ni esgarrifar. Però, ves que a mi si que m’ho fa, digueu-me il·lús. On és la suposada objectivitat que haurien de tenir els comunicadors-entrevistadors en l’exercici de la seva professió? Existeix la neutralitat ? Tinc clar que tots tenim opinió, només faltaria. Però en l’exercici de la professió em sembla que s’haurien de separar més les coses i no arribar a prendre partit tan descaradament. Si algú va presenciar ahir l’entrevista que li va fer Iñaki Gabilondo a Rajoy ho va poder constatar. Vaig tenir seriosos dubtes si l’entrevistador era el cap de premsa del PSOE o era efectivament l’esmentat periodista del grup Prisa.

Pot arribar la política a ser tan superficial? El PSC-PSOE, tanto monta monta tanto, ha presentat avui el seu perfum en societat. Ep! i no és el dia dels innocents! Toca distreure l’atenció? Visca el debat de les idees. Poden els polítics caure tan baix? Qui és el geni que ha ideat aquesta parida? Olors agradables per eliminar quines pudors? Per dissimular quins tufs? Poden arribar a ser tan tronats determinats polítics del nostre país?

Niebezpieczenstwo!