16/12/08


Tapem-nos les vergonyes sembla exclamar l’Iceta bramant pel pacte PP-CiU en matèria de finançament. Indigne argument per desviar l’atenció de l’inutilitat dels 25 diputats « catalans » del seu partit que s’agenollaran una vegada més votant a favor del pressupost estatal. Quin circ. I què m’en dieu del paper de la trista figura d’ERC amb tot aquest affaire? Anem de mal en pitjor i aquí ningú no es mou. On és la discrepança? Tant us agrada el cotxe oficial?

3 comentarios:

Noctas dijo...

El que més em fot és que si volen la independència, cosa que és admirable i respectable, no siguin coherents amb la seva voluntat i no lluitin sincerament per aquesta independència. Amb Erc passa com molt bé dius que perden el cul per un sou de tres mil euros al mes. Vas veure Tardà i la seva mort al Borbó i després les seves excuses davant Bono..? és aquesta falta de valentia el que em molesta de Erc..saludus crack i avui no ens hem posat d'acord amb la immigració. Potser és que la meva dona és immigrant i sóc més suceptible amb aquests temes. No obstant ella sí parla el català i cada dia el parla millor...saludus crack

Anónimo dijo...

Tardà, Carod, Benach, son un càncer per Catalunya. El PSC els hi dóna 4 càrrecs i cotxe nou i els tenen agenollats tota la legislatura.

Em recorden la película Braveheart, només falta que l´Iceta tingui el cul ben net per tal que no s´emportin cap cagaió.

contacte dijo...

En efecte, Carles TV, tot plegat és llastimós. En periode electoral, els socialistes van omplir-se la boca amb allò del catalanisme social, amb allò altre del govern catalanista i d'esquerres i, finalment, la gent s'ho van empassar. No sé què em sembla més lamentable, si vendre fum o empassar-se'l. No sé fins a quin punt tenim el que mereixem. Sense rumb, sense instruments, sense saber on volem anar i, a sobre, refiant-nos de l'enemic, de qui ens vol mal. Començo a creure que a la majoria dels nostres compatriotes se'ls en refot el país. Pitjor, se'ls en refot el seu futur, vaja. Pensem en petit i, és clar, així ens va.
Cal perseverar tot i això! A nosaltres, almenys, no ens faran callar.