Quan la diplomacia ha de fer tants esforços és que alguna cosa grinyola. Quan l’ínclit Sarkozy diu que cedirà a ZP una cadira a la cimera del G-20 indica que quelcom falla en el paper que Espanya vol fer creure que juga dins l’esfera internacional. Més entabanades, ZP? Lamentable el paper de Mr.Talante demanant de genolls que el deixin asseure’s a la cadira d’aquesta gran trobada de líders mundials. Quan no t’inviten pels mèrits contrets sinó per corredisses de darrera hora d’ambaixadors i ministres d’exteriors, home, alguna cosa no va bé. No em faran creure que Espanya hi assisteix pel prestigi i el catxet que té a nivell internacional. Entre la foto de les Açores i les llepades de culs d’aquests dies hi hauria d’haver un terme mig, no creieu?

No havíem quedat que hi havia d’haver separació església-estat? No reclameu -polítics del tripartit- el laicisime de l’estat? Doncs jo em pregunto què carai hi feien els Nadals, Pagans i Carods Rovires, a la celebració d’entronització del nous bisbe de Girona? Per posar només un exemple। D’aquí quatre dies, la missa en honor a Sant Narcís, veurem el mateix paripé al primer banc a l’església de Sant Fèlix. No us entenc, sincerament. Si la vostra presència rau en el fet de representar la institució que presidiu, perquè us ompliu tant la boca en la defensa d’un estat laic i aconfessional? Quedeu-vos a casa i així actuareu en conseqüència amb els principis que defenseu. De fet, política i coherència són termes cada vegada més antagònics.

Acabo de tenir un conflicte telefònic amb una ciutadana (?) sud-americana que s’ha indignat perquè jo li parlava en català. Ha tingut els sants collons de dir-me que era de mala educació no parlar-li en castellà. M’he enfurismat i la sang em bullia. A on anirem a parar? He mirat d’aguantar la respiració per no ser maleducat.

Vicky Cristina Barcelona no m’ha entusiasmat. Em pregunto si fan falta campanyes de promoció tan descarades de la ciutat deBarcelona? No oblidem, pagades amb diner públic del consistori. No ens queixem després que la ciutat es converteixi, cada cap de setmana, en un parc temàtic on hi venen quantitats inassumibles de turisme low cost. Què passa ? Hem de morir d’èxit? Seguim amb aquesta inèrcia del campi qui pugui? Una pel·lícula ha d’interessar pel que explica i per com ho diu. No crec que sigui aquest el cas. En aquest film, a part de la també patètica aparició de figurants famosos, es tracta d’una campanya de propaganda, pagada a preu d’or, per satisfer les dèries onanistes de l’establishment sociata barceloní. Home, que un personatge de la talla de Woddy Allen s’hi presti és, si més no, discutible. Tinc la impressió que es fa sortir amb calçador molts dels indrets emblemàtics de Barcelona per tal de justificar la morterada de calés que l’Ajuntament hi ha evocat. Està bé? Jo crec que no.

A segona oe, a segona oe oe oe! Ho desitjo per a un equip petit i perdedor de la ciutat comtal que es fa dir català però que es diu Espanyol. Resulta que aquest cap de setmana van perdre, una vegada més, contra el Barça. Ja els hi està bé. A sobre d’incompetents per tenir un servei de seguretat que deixa entrar bengales a tort i a dret, vessen ràbia per haver perdut a l’últim minut i de penal. Quina gran estocada, millor imposible! Quines parides més us hem d’aguantar? Voleu una requalificació urgent del cervell? Ara voleu denunciar als jugadors del Barça per celebrar el gol amb els seus aficionats? Au va! Que la lliga està prostituïda? Què hi fas doncs participant-hi, Sánchez Llibre? T’agrada pagar per un servei? A segona oe, a segona oe oe oe!

Que pesats els espanyols amb el cas Bojan i el seu obligat sentiment pro-hispànic. Voleu deixar-lo en pau d’una vegada? La Brunete mediàtica no ha parat de disparar obusos fins que ha dit que se sent espanyol i que descarta jugar amb la selecció de Sèrbia. Ha triat lliurement? Tinc els meus dubtes. Ha rebut pressions? Molt em temo que sí. Cal recordar el cas Oleguer? Imagineu-vos si hagués dit que no volia jugar amb Espanya. L’haguessin linxat públicament i s’hagués convertit en l’ase de tots els cops dels hooligans de la “roja”. Qui gosa afirmar que no existeix un nacionalisme espanyol tronat i intimidatori? Que perdin sempre!

I de la solidaritat d’Euskadi amb l’estat espanyol perquè ningú en parla? És tema tabú? Potser ja és hora que algú des del nacionalisme català digui les coses pel seu nom. Pantomimes com el Galeuscat ja poden anar a prendre vent. Quan la discussió versa sobre el finançament no busqueu a cap basc ja que aquest marxarà en direcció contrària. Ells ja ho tenen resolt gràcies a un concert econòmic blindat per sempre més. Sovint des d’aquí es perd el cul per tot allò que ve d’allà. A mi que no em busquin. Ja n’estic tip. I nosaltres? Després d’escoltar ahir en Solbes estic convençut que el nostre destí és negre com el carbó. I el PNB confirmant el seu suport als pressupostos...