La sensació que hom acaba tenint és que vivim en un permanent estat d’excepció. Tu ets un pobre ciutadà amb l’única obligació de pagar i callar. Visca la policia que vetlla per la meva seguretat. Cotxes camuflats per intentar caçar-nos si sobrepasses la velocitat permesa. Els savis que ens governen proclamen que encara falten més radars. En aquest sentit, encara no estem a l’alçada d’Europa. La policia vetllant pel compliment taxatiu de la norma. La grua treient cotxes sense escrúpols. Experiència d’aquest cap de setmana en un municipi de la Costa Brava. Interpretar la norma és demanar-los massa? Si el meu cotxe no fa cap nosa, perquè toqueu els collons d’aquesta manera? El cervell ja no dóna per més? La policia t’agafa el cotxe i se te l’endú amb tota impunitat. Si el vols recuperar paga i calla. Això sí que és un estat de dret. Gràcies papa i mama estat per entrar a robar a la meva economia. Ho heu fet de nit i amb la cara tapada. Ben executat, com ho fan els bons lladres. En el millor moment, en el millor context. Total, sóc un pobrot ciutadà.