Saura és el drama. Saura és el somriure falsificador. Saura és la degradació de la política per vocació. Saura és l’inutilitat del governant. Saura és el pitjor mirall de servidor públic. Saura és la negació de la raó. Saura és el mal gestor. Saura és la perversió. Saura és un insult a la intel·ligència. Saura és un pobrot homenot. Saura és un lamentable polític. Saura és l’acudit de l’esquerra. Saura és el lloro que avorreix. Què hem fet per merèixer tanta misèria condensada?

Coses que em fan riure: Declaracions d’Iñaki Gabilondo “"No he sido nunca de ningún partido político, ni he seguido nunca las directrices de ningún partido político. Tengo derecho a mi pensamiento y a mi ideología". I jo dic, només faltaria. Ara bé, que després no em vinguin amb la cantarella de la independència dels mitjans de comunicació. Tots estan untats. I una altra cosa que vull fer notar és l’escandalosa política de fitxatges del Madrid. Ni directors esportius ni Valdanos de torn. Aquí la que ha fitxat ha estat la portera d’en Florentino. El que és difícil en el món del futbol és descobrir talents. No fotem, Valdano, Valdanito, Valdanete!