10/2/09

Ahir a l’Àgora del 33 debatien al voltant de marxismes, capitalismes i no sé quines altres històries. El que em va molestar, ja no dic indignar, és que tres dels quatre tertulians convidats parlessin sistemàticament en castellà. Reconec que ja ni em bull la sang en veure tals episodis de manca de respecte per la llengua d’aquest país. Les permanents dosis d’anestèsia nacional que ens endinya el tripartit m’arriben a provocar sovint un estat de tan se me’n fot (quasi) tot. Però no crec que aquest sigui el camí a seguir. Si ens en volem sortir nacionalment parlant, és clar. Si volem ser com la Rioja anem ben direccionats. L’estratègia inexorable del carrer Nicaragua i Calàbria va fent camí. I la pregunta és: On són els neo salvadors de la pàtria que ens han de portar a la independència? On és el filòleg, amb càrrec de vicepresident, que no diu ni mu quan s’esmicola la llengua de Pompeu Fabra, dia rera dia, a la televisió pública nacional?

4 comentarios:

ddriver dijo...

entre tots la van matar i ella sola es vva morir

Noctas dijo...

Mira Carles a mi em molesta profundament que homenots que es fan dir independentistes no facin res per assumir el seu objectiu., per això li tinc tanta mania a ERC perquè a més de no tenir pilotes són uns "vendepatrias"...saludus crack i tot i discrepar en segons quines coses admiro el teu rigor...

Anónimo dijo...

Mans netes per poder robar pero no per defensar la nostra petita patria.

Anónimo dijo...

No hem de deixar mai de lluitar per la Sagrada tradició i la pàtria, però fas bé de no sulfurar-te massa, jo ho intento també.