26/2/09


Stop. Parem màquines. En Barril parla. El nacionalisme català no pensa. Som una colla d’inùtils sense continguts. Ell, el culte, el savi, l’intel·lectual, el pensador. Només un personatge d’aquest estil i amb un ego pujat fins a dalt de tot pot arribar a bramar tal estupidesa. Ja se sap, ells han estat els escollits per pontificar i dir el que està bé i el que està malament. Titlla d’agitadors anònims, d’ infantería illetrada els que dediquen(m) una part del temps a escriure a digitals i a donar opinió. Ep! Barril, jo en sóc un d’aquests. I amb molta honra. Saps el que més em fot de tot plegat, Barril? Que gràcies als meus impostos t’estic pagant un sou de collons al teu infumable programa a Catalunya Ràdio.

4 comentarios:

Noctas dijo...

Es un dels canalles number one d'aquest país., Del Barril ens hem de malfiar sempre....saludus crack

Anónimo dijo...

Babababalai babalalai, mentres hi hagi pringats que vagin pagant els seus impostos religiosament .....

reflexions en català dijo...

Com pot ser que un gran savi com ell doni tanta importància als 'agitadors' de la catosfera com nosaltres?

Deu ser l'andropausa.

Andreu dijo...

Bona nit,

Crec que saben, se n'adonen, que el "monopoli" de la "informació" (amanida, sectaritzada, sectària, arreglada) i de l'"opinió pública", l'han perdut, definitivament.
El mantenen en els mèdia clàssics..el monopoli/oligopoli...però ja saben que també serà per poc temps.
Han perdut la credibilitat. Per que hi ha mitjans alternatius interactius, basats en la xarxa, i opinadors per lliure, no condicionats, que s'equivoquen o no, però que no estan al dictat.

I això, les seves garrofes tant segures i grosses, estan en perill.
Que es fotin.
Ara comencen amb la ràbia que comença a fer-lis mal al seu estòmac i al seu cervell. Mala companyia. Perdran, i en Barril, dels primers, els estreps. I aleshores ho perdran gairebé tot.

Han perdut, per no ser autentics professionals independents. Els qui s'han mantingut lliures , seguiran. Els sectaris i al servei de, com en Bararil, viuen els darrers anys, i ja no de glòria, sino de ràbia.

Ells s'ho han buscat.
La llibertat no la poden contenir.

Salutacions cordials,
Andreu