3/4/07


Hi ha dos Laportes. El d’abans i el d’ara. Em quedo amb el d’abans. El que prometia títols i transparència. El que il·lusionava. El que enganxava. El que aportava aire fresc i gent jove per dirigir un gran club com és el Barça. Però el temps canvia a les persones. I a n’en Laporta, que s’agrada massa, així ho ha fet. Els constants banys de masses l’han trastocat. Espectacles com el de l’aeroport, els canvis en la gestió del futbol base, els silencis en el cas Eto’o, el tema Echevarría, la no convocatòria d’eleccions, el menyspreu a la Federació Catalana de Futbol o el tracte amb els mitjans de comunicació no afins, etc. Una altra dada important: massa companys de viatge l’han abandonat en el camí. Casualitat o coincidència? La història acaba posant tothom al seu lloc. Al seu compte de resultats hi ha dos títols de lliga, una Champions, haver fitxat Ronaldinho i tornar a estar a primera línia del futbol mundial.

3 comentarios:

Anónimo dijo...

Benvolgut,

tens tota la raó. Jo em vendria ara el Ronaldinho. Aquí els fem grans i llavors porten problemes !

Ramon dijo...

Sí. D'acord.

Crec, però, que a una Junta del Barça se li presuposa que farà la feina ben feta -fitxatxes, superàvits, etc.-. Dels títols -que no guanya la Junta encara que hi ajuda, tot hi ajuda- no en dic res, ja que moltes vegades depenen d'una nit inspirada.

Per tant, no s'hi val posar en l'"haver" d'aquesta Junta una bona gestió; en tot cas hauríem de posar en el seu "debe" una de dolenta.

Anónimo dijo...

Que jo sápiga en Ronaldinho el va fitxar Rosell, aquest merit no és seu.