Ara resulta que el que es porta és canviar-se de partit. S’acosten eleccions i ens hem de posicionar amb qui té la paella pel mànec i qui remena les cireres, vaja. Segons els vents que bufen, l’ideologia va d’un costat a l’altra. Cap problema, no patiu que el color de la cara tampoc ens canviarà. Quina coherència. Les alcaldesses de Vila-sacra i Rabós i l’alcalde d’Albons deixen CiU per anar al PSC. Bon missatge per a la ciutadania. Com que ara no governa CiU i l’anhel de tocar cuixa és tan gran ens passem al partit d’en Nadal i en Montilla per fer avançar els nostres municipis. Això sí, diu l’alcaldessa de Vila-sacra, que es presenta com a independent. De què? De qui? Diguem-ho clar. Mercadeig pur i dur. Vendre’s al millor postor. El noble ofici de dedicar-se a la política queda en entredit. I que consti que malauradament aquestes pràctiques s’han fet servir a totes les bandes de l’escenari polític. Qui estigui lliure de pecat que tiri la primera pedra. Tot plegat resulta poc reconfortant i em fa dir, com en Raimon, que “No sóc d’eixe món”.