I de la solidaritat d’Euskadi amb l’estat espanyol perquè ningú en parla? És tema tabú? Potser ja és hora que algú des del nacionalisme català digui les coses pel seu nom. Pantomimes com el Galeuscat ja poden anar a prendre vent. Quan la discussió versa sobre el finançament no busqueu a cap basc ja que aquest marxarà en direcció contrària. Ells ja ho tenen resolt gràcies a un concert econòmic blindat per sempre més. Sovint des d’aquí es perd el cul per tot allò que ve d’allà. A mi que no em busquin. Ja n’estic tip. I nosaltres? Després d’escoltar ahir en Solbes estic convençut que el nostre destí és negre com el carbó. I el PNB confirmant el seu suport als pressupostos...

En Carod Rovira és la última persona que pot donar lliçons “de saber estar”. Recordem episodis recents? Com apuntava ahir el diputat convergent Carles Puigdemont, Carod va demanar insistentment a un programa de televisió espanyola que una ciutadana pronunciés correctament el seu nom. Allò què era? Respecte per a la llengua? Puc estar d’acord amb qui diu que Felip Puig patina quan qüestiona el català de Montilla. Un càrrec com ell ha de mesurar les seves paraules. Ara bé, és just també denunciar la tergiversació interessada dels mitjans afins al govern. Estic, però, 100% d’acord amb el fons. La primera autoritat d’aquest país no pot parlar com parla. Quin és el seu mèrit? Que després de quaranta anys s’apunti a classes de català? Au va! Quan era president de la Diputació de Barcelona no li calia? Ens heu pres definitivament per imbècils profunds?

Un altre que cau i en van?……..s’acaba de fer públic que no renovaran el contracte a l’Antoni Bassas al capdavant del programa de CatRàdio que dirigeix des de fa 14 anys. La purga de la crosta segueix inexorablement el camí traçat des del carrer Nicaragua. D’això sí que en sap l’ínclit Farran, “…sin prisa pero sin pausa”. Tremola Toni Soler que ara venen per tu. L’estratègia sociata consisteix en desactivar les veus que defensen un país -el meu- que viu en situació d’anormalitat nacional des de temps immemorials. Ells, els guays i multiculti, defensen que una altra Catalunya és possible. I quina seria? Doncs una Catalunya desnacionalitzada i a l’altura de la Rioja. O sia, ni carn ni peix. Lamentable!

El gran farsant, el gran mentider, el gran entabanador….senyores i senyors: amb tots vostès: el senyor Zapatero & Co! Quin fàstic! El seu ministre d’economia, en Solbes, diu que la negociació sobre el nou sistema de finançament “serà bilateral, però amb tothom”. És a dir, café, o millor dit, pinso per a tothom. Totes les truges a la mateixa menjadora. Pels catalans la mateixa proporció que pels extremenys. A l’hora de pagar també? Aquesta és la solidaritat dels pebrots que propugnen el PSOE-PSC?. Com ens acollonen….

Que la política és pels polítics cada vegada n’estic més convençut. El seu llenguatge no és el meu. Trobo impresentable que un president de la Generalitat cridi a Palau al cap de l’oposició per tractar un tema tan greu com és el de la sequera i el menysprei titllant de broma de mal gust la solució que planteja. I què pensa fer vostè Sr. Montilla? Resar a la Moreneta com el conseller Baltasar o encomanar-se a Alà mirant a la Meca? Dimissions? I, ara! Ni parlar-ne! Proposo que no parlem tant de la memòria històrica i que es tramiti per via d’urgència una llei de memòria recent. Quin partit s’oposava al transvassament de l’Ebre i ara aposta per fer-ne un al Segre? Quin partit volia suprimir les diputacions fa quatre dies i ara no ho faria ni que els matessin? Tic, tac, tic, tac……

Llegeixo amb tristesa una notícia apareguda al diari Avui :

“El modista Antoni Miró, que aquest dilluns va anunciar que deixa de desfilar a la capital catalana per tornar a París, considera que la moda de Barcelona ha perdut el seu valor mediàtic i ja no desperta l'interès de la premsa com a conseqüència de la política duta a terme per la Generalitat“ (...)

“Antoni Miró ha negat que en l'anterior etapa els dissenyadors rebessin ajudes de la Generalitat i ha puntualitzat que el director de la Passarel·la Gaudí, Paco Flaqué, posseïa una estructura en la qual els dissenyadors es recolzaven. "És un home amb molta experiència i sabia el que feia al món de la moda, però era d'un altre partit polític i en entrar els d'ara li van dir que ja no servia", ha afegit.”

Anem sobrats de talents? Fins a on pot arribar el sectarisme del tripartit??

Que els grans lobbys mediàtics estan controlats pels partits polítics no ens hauria de sorprendre ni esgarrifar. Però, ves que a mi si que m’ho fa, digueu-me il·lús. On és la suposada objectivitat que haurien de tenir els comunicadors-entrevistadors en l’exercici de la seva professió? Existeix la neutralitat ? Tinc clar que tots tenim opinió, només faltaria. Però en l’exercici de la professió em sembla que s’haurien de separar més les coses i no arribar a prendre partit tan descaradament. Si algú va presenciar ahir l’entrevista que li va fer Iñaki Gabilondo a Rajoy ho va poder constatar. Vaig tenir seriosos dubtes si l’entrevistador era el cap de premsa del PSOE o era efectivament l’esmentat periodista del grup Prisa.