JO hi he anat. JO també volia ser-hi. JO sumava. JO m’hi adheria. JO em manifestava. JO anhelo viure en un país millor. JO reflexiono. JO vaig xalar. JO aplaudia. JO m’indignava amb determinades presències i absències. JO callava. JO em congratulava veient un poble al carrer també. JO era feliç. JO em cabrejava. JO em manifestava. JO criticava. JO em postulava. JO imaginava. JO desitjava. JO volia. JO esperava. I com JO, milers de JO’S aquest dissabte vam dir que ja n’hi ha prou que ens prenguin el pèl. ELLS s’ho haurien de fer mirar.

Un any de què, president Montilla? De fer les coses bé? De saber defensar els interessos dels catalans davant del govern amic-germà de Madrid? Fem un anàlisi rigorós o ens quedem a la superfície? Balanç de què? De les disfuncions en el sí del govern? L’artilleria de l’aparell comunicatiu del govern en marxa per intentar convèncer als ciutadans. Primer missatge: El desgavell ferroviari és culpa de CiU per no haver fet res quan manava. Quin cinisme. Hi ha algú que s’ho cregui? Em pregunto si aquesta segona edició del tripartit, que va començar amb silencis, a partir d’ara ens martiritzarà, dia rere dia, amb tergiversacions malintencionades per tal d’anestesiar una societat que en comença ja a estar tipa de l’incompetència dels seus governants. Quedem a la mani de dissabte a Barcelona???

Indignació ahir al vespre. Conscient d’haver sobrepassat el límit de velocitat permès però alhora plenament convençut d’haver estat sancionat injustament. Autovia de Fornells a l’alçada dels concessionaris, al voltant de les vuit del vespre. Els Mossos decideixen que han d’engreixar la caixa i munten un dispositiu per aturar a tot aquell que sobrepassi els límits de velocitat permesa (50 km/h). Fantàstic. Genial. Demano fermament al responsable de la instal·lació d’aquest control que m’expliqui que hi fan parant a tort i a dret en un lloc com aquell? No em crec que sigui per evitar accidents, ni per motius de seguretat. Voluntat alliçonadora? El Gran Germà Estat que procura per la nostra seguretat? Tampoc! Perquè no se’ls veu vigilant i controlant els perills reals i evidents, uns metres més enllà, a les obres de desdoblement de la N-II? Els que fem servir diàriament aquesta via de comunicació (!) se’ns maltracta amb una traçat en pèssim estat i molt mal senyalitzat. Qui m’indemnitza pels retards? Qui em garanteix la seguretat quan passo per aquest circuit perillosíssim? Fins quan aquest calvari?

Coincideixo plenament amb la crítica que fa el blogger Desmond a Artur Mas sobre la refundació del catalanisme. Tal i com està el país, no seria hora de trepitjar més territori i deixar-nos de tonte(o)ries? És electoralment recomenable i políticament convenient passar-se tantes hores al despatx del carrer Còrsega reformulant un moviment que ningú sap ben bé a on ens ha de portar? S’està donant l’imatge de polític allunyat de la realitat. Tanta teoria és bona? Bla, bla i bla. En situacions de caos diari com el que estem patint, crec sincerament que seria convenient estar més al costat de la gent, escoltar-la i plantejar-li solucions reals. La proximitat s’agraeix en moments de dificultats. I em sembla que el líder del principal partit del Parlament de Catalunya s’està equivocant en aquest sentit.

Tinc la sensació que el cansament pot portar a la societat catalana a obrir vies no desitjables de rescabalament dels greuges històrics (carreteres en bon estat, transports públics decents, sistema de finançament just) després de tants anys de reclamar allò que és lògic que tingui un país normal del món. Què més hem de fer? Què més hem d’aportar a l’Estat amb el pretext de la solidaritat? Què més hem de demostrar? Quantes vegades més ens hem d’agenollar? Quan algú es cansa de reclamar té dues opcions: Desistir i tirar pel dret o insistir com un mesell fins que l’altre et doni el que et correspon. Jo en començo a estar-ne tip i molt em temo que molta gent també. Tirem pel dret i ja s’ho faran?

Així qualifico la situació política actual al nostre país: Desencisadora, lamentable, desnacionalització progressiva, distanciada, trista, espanyolitzada, aprofitada, grisa, negativa, desdibuixada, empantanegada, indigestada, empatxada, galdosa, imperfecte, repugnant, encarcarada, ridícula, de boca terrosa, vergonyosa, raquítica. Ah! i no tinc gens clar que ens en sortim!!!

Tornem-hi que no ha estat res, la vida ja és això…..