Coincideixo plenament amb la crítica que fa el blogger Desmond a Artur Mas sobre la refundació del catalanisme. Tal i com està el país, no seria hora de trepitjar més territori i deixar-nos de tonte(o)ries? És electoralment recomenable i políticament convenient passar-se tantes hores al despatx del carrer Còrsega reformulant un moviment que ningú sap ben bé a on ens ha de portar? S’està donant l’imatge de polític allunyat de la realitat. Tanta teoria és bona? Bla, bla i bla. En situacions de caos diari com el que estem patint, crec sincerament que seria convenient estar més al costat de la gent, escoltar-la i plantejar-li solucions reals. La proximitat s’agraeix en moments de dificultats. I em sembla que el líder del principal partit del Parlament de Catalunya s’està equivocant en aquest sentit.

Tinc la sensació que el cansament pot portar a la societat catalana a obrir vies no desitjables de rescabalament dels greuges històrics (carreteres en bon estat, transports públics decents, sistema de finançament just) després de tants anys de reclamar allò que és lògic que tingui un país normal del món. Què més hem de fer? Què més hem d’aportar a l’Estat amb el pretext de la solidaritat? Què més hem de demostrar? Quantes vegades més ens hem d’agenollar? Quan algú es cansa de reclamar té dues opcions: Desistir i tirar pel dret o insistir com un mesell fins que l’altre et doni el que et correspon. Jo en començo a estar-ne tip i molt em temo que molta gent també. Tirem pel dret i ja s’ho faran?