26/3/07


En Llach plega i diu que s’en va. Quedem orfes de referents. En els temps en què vivim fan falta personatges com ell que hi diguin la seva. Podràs estar-hi més o menys d’acord amb el que diu i com ho diu, però és ben cert, que la seva retirada dels escenaris és una pèrdua irreparable per a la salut nacional del país. Per als nostàlgics sempre ens quedarà en el record la sensibilitat i la tendresa d’aquest darrer concert celebrat aquest dissabte a Verges. Himnes com L’estaca, Viatge a Ítaca o Que tinguem sort no m’abandonaran mai.

2 comentarios:

Anónimo dijo...

Estic completament d'acord, perdem un dels principals referents del país, ara quan més falta fa.

Felicitats pel bloc!

Xavier

Anónimo dijo...

M'atreviria a afegir el Núvol Blanc a les cançons que, com bé diu en Carles, no ens deixaran mai. En alguna ocasió va dir que la Tendresa era revolucionaria, jo també ho crec.

Per molts anys de blog!
Gemma