Així qualifico la situació política actual al nostre país: Desencisadora, lamentable, desnacionalització progressiva, distanciada, trista, espanyolitzada, aprofitada, grisa, negativa, desdibuixada, empantanegada, indigestada, empatxada, galdosa, imperfecte, repugnant, encarcarada, ridícula, de boca terrosa, vergonyosa, raquítica. Ah! i no tinc gens clar que ens en sortim!!!

Tornem-hi que no ha estat res, la vida ja és això…..

Ahir el conseller d’Interior i de Relacions Institucionals del meu país es vanagloriava dels èxits obtinguts a la negociació bilateral Estat-Generalitat. Per cert, parlant un castellà pèssim, les coses com siguin. Critiquem el català d’en Montilla, però no he sentit a ningú fer-ho del castellà d’en Saura. Anem al gra. Després de vint anys de demanar-ho, ara l’Estat s’avé a traspassar-nos la gestió de l’Hospital Clínic de Barcelona. Fantàstic. Gran traspàs. Ara bé, dels temes cabdals i que realment afecten la vida diària de milers de catalans, o sia, trens i aeroports, ja s’en parlarà més endavant. Definitivament ens prenen per imbècils. No demana una solució urgent i immediata el drama diari de rodalies ? Hem de seguir aguantant l’incompetència fins l’1 de gener de 2008? i de la gestió dels aeroports què m’en diu Sr. Saura? Hem d’esperar a parlar-ne fins després de l’estiu? A sant de què? Definitivament el món al revés.

Aquesta és la sensació que tinc quan em paro a primera hora del matí (a les 6h। exactament) a fer el cafè en un bar restaurant que hi ha a peu de carretera a Riudellots de la Selva। Faig un cop d'ull a les obres de desdoblament de l'N-II... i què observo? Doncs... res! Màquines parades, ningú a la vista, els dos pams asfaltats el dia anterior encara fumejant... i miro més enllà i veig el futur i magnífic traçat del TAV el famós tren d'alta velocitat। Ave Maria Puríssima... quan s'acabarà!, quina vergonya! Per suposat, ningú treballant।En definitiva, es nota a l'ambient una lentitud que fa posar els pèls de punta, que molesta, que ofèn, que indigna... Però una lentitud intencionada। Com si haguessin rebut l'ordre d'anar lents. De tenir-ho tot empantanegat. Deurà venir des de Catalunya aquesta ordre? Des d'Espanya? Em pregunto: Per què no treballen des de primera hora del matí (que s'hi està fresc!)? Per què no fan dos torns? Per què no treballen de nits? El reasfaltatge de l'eix transversal, si no recordo malament, es va fer de nits! (Aquest tema mereix una altra carta!) I la gent que viu dels camions i cotxes que es paren a dinar? Qui pagarà les pèrdues ocasionades? I l'accés a l'escorxador?; tancat quatre mesos? No feu riure, si us plau! Imagino que el conseller d'Obres Públiques (gironí per cert!) i la ministra de Foment en saben les respostes। S'ha de dir que ho entenc, però no comparteixo que els cotxes oficials no passin per on hi ha obres, entenc que el polítics no visquin a llocs on les obres s'eternitzen, entenc que els polítics no es parin als bars restaurant «de carretera». Poseu-vos a treballar si us plau, que arribarà el dia que no us votarà ningú. Serà llavors quan circulareu per aquestes carreteres, viureu en aquestes zones i menjareu als bars de menú... llavors serem nosaltres qui riurem. Visca Catalunya lliure de vividors. Mateu Tulsà (DdG 5-7-07)

Resposta a Mateu Tulsà Lamento profundament el to i el contingut de la carta del senyor Mateu Tulsà, que expressa un menyspreu gratuït. Tinc per costum donar resposta a totes les cartes en les quals se m´esmenta d´una manera o altra. Les respostes sobre el ritme de les obres ja les donaran els responsables directes. No em puc estar, però, de dir que les obres del TGV en els trams que s´estan executant van a bon ritme i compleixen les previsions, sempre, és clar, a reserva dels dos trams de túnels urbans de Barcelona i Girona, que tenen un calendari diferent.Pel que fa al reforç del ferm de l´Eix Transversal, que és responsabilitat directa del Departament de Política Territorial i Obres Públiques, puc dir que s´ha fet sempre de nit, s´ha anunciat i senyalitzat adequadament i s´ha advertit de la prohibició de circular camions en les hores d´asfaltatge.Puc dir també que amb el meu cotxe sovint, i amb el cotxe oficial quan toca, tinc per costum circular per les carreteres en obres, aturar-me als bars-restaurant de carretera, saber com funcionen les coses i donar resposta puntual a totes les anomalies. Visc dedicat a aquesta feina i a les responsabilitats que tinc i si algun dia em trobo amb el senyor Tulsà a coll de Revell o a la Roca petita, o a qualsevol altre lloc en obres que visito amb reiterada freqüència, podem tenir un canvi d´impressions i riure plegats.- Joaquim Nadal i Farreras. Conseller de Política Territorial i Obres Públiques (DdG 6-7-07)

Sovint es diu que una imatge val més que mil paraules. Jutgin vostès mateixos si aquesta foto del president de la Generalitat és significativa o no.

El bon temps ja és aquí, almenys per mi. És allò de les olors, dels camps segats, de les bales de palla, del sol espaterrant, de les calors enganxoses, de les mànigues curtes i les xancletes, del vent suau de platja i de la brisa de mitjanit. En definitiva, dels dies llargs i les nits curtes. Tot l’any hauria de ser estiu. Aquest és la meva carta als reis mai concedida. De fet, amb el canvi climàtic cada vegada més les temperatures hivernals i-o primaverals són més elevades. El qui redacta això creu que el sol és un bon antídot per un baix estat d’ànim. Hi ha qui pensa el contrari, és a dir, que la pluja, els núvols i la tardor groguenca i grisa alegren el seu ritme vital. Hi ha d’haver gent per tot. Al cap i a la fi, acabem buscant sempre allò que més ens convé. I del temps en sap tothom un niu i no hi ha ningú que no en parli. Us sonen frases de l'estil: Fa molta més calor avui que ahir? Abans d'ahir feia més fred que avui però menys que demà!!!!!

Han tornat a fer el “paripé”. A l’Ajuntament de Girona, més del mateix, o sia, quatre anys més de tripartit. Diran el que voldran i procuraran maquillar aquesta nova entesa. Parlaran de dures negociacions i d’un gran acord d’esquerres, però res més lluny de la veritat. Ja no enganyen a ningú. Bé, encara hi ha algú que se’ls creu i pensa que aquest nou tripartit no estava cuinat. Ingenuïtat. Per llogar-hi cadires el paper interpretat per l’Alsina i l’Olòriz aquests dies. Fent-se passar per durs negociadors, han acabat sent uns mals actors. Hi havia algú amb dos dits de seny que es cregués aquella escenificació? Ho dubto. Parlem clar. Assegurar-se la cadira i marginar políticament Convergència és el seu gran pacte i la seva raó de ser.