Notes per a la reflexió

2010-05-10T16:59:00.001+01:00

Aquest espai de reflexió romandrà tancat temporalment o definitivament. Veurem què passa.
Disculpeu les molèsties o celebre-ho amb cava.

2010-01-13T07:40:00.002Z

L’enèssima enculada del tripartit, i en van? En Pepiño Blanco ha decidit que na nai de la Xina de compartir la gestió de l’aeroport del Prat. Ells continuaran remenant les cireres i decidint. Mesos i mesos d’intentar fer-nos creure que aquesta vegada sí. Que tot estava a punt per traspassar la gestió a la Generalitat. El conseller Nadal llepant el cul als successius ministres que ens han anat enganyant. Amb el somriure cínic i sorneguer que el caracteritza s’haurà d’empassar un altre fracàs del seu Departament. Tothom tranquil que aquí no dimiteix ni Déu. El PSC mamant-la una altra vegada. Ningú plega per la seva ineptitud i tothom amarrat a la cadira. Hi ha algun polític amb dignitat en el tripartit? Què esperen els consellers Saura i Baltasar per dimitir després d’haver mentit públicament? Miserables!

2009-12-21T07:28:00.002Z

M’agrada el pols que hem obert amb España arran de la prohibició o no de les “corridas” de toros. S’estan posant nerviosos i no ho saben dissimular. Bramen que España s’enfonsa si Catalunya decideix prohibir la “fiesta”. De fet, se m’en fot si s’acaba materialitzant o no. La vida seguirà igual. El que realment m’interessa és el debat que s’ha generat al voltant d’aquest tema. Hem de començar a dir prou. La paciència té un límit. Ells ens poden xuclar la sang, incomplir compromisos, riure’s a la cara, etc…i nosaltres? Començar a tirar pel dret i fer el nostre camí d’una vegada per totes. El temps es tira a sobre i tot està per fer i tot és possible…

2009-12-14T15:58:00.002Z

L’Espanyol és un equip ploramiques i rematadament contradictori. Començant pel nom que els defineix i acabant per la tropa de dirigents ineptes que manega la nau blanc-i-blava. Espanyol i català? Au, vinga! Francès i anglès, oi que no pot ser? Doncs aquí tampoc. Les coses pel seu nom. Fa quatre dies els accionistes van aprovar la gestió de Sánchez Llibre per majoria aclaparadora. Flipo. Amb un deute acumulat que fa posar els pèls de punta i una gestió esportiva que comença i acaba projectes amb una facilitat impressionant, la massa aplaudeix amb entusiasme aquest desgavell i els hi aprova els comptes. Cada any canvi d’entrenador, de secretari tècnic, de jugadors i qui dia passa, anys empeny. A mi ja em va bé. Que segueixin així. Per no parlar ja de la cantarella del penal de l’altre dia. Fins quan la rabieta? Feu-vos-ho mirar pericos i apreneu a jugar. Ja sabeu on us heu d’emmirallar. Hi haurà derby l’any que ve?

2009-11-26T09:17:00.002Z

Ja té cullons la cosa. L’Estat maltracta sistemàticament a les comarques gironines. Un exemple flagrant és el no acabament de les obres de la N-II. Un escàndol amb majúscules. Mentrestant el govern “amic” es dedica a fer inauguracions d’oficines d’atenció (?) al ciutadà al bell mig de la ciutat de Girona. El comissari Rangel tallant la cinta pertinent. Jo em qüestiono si un edifici noble com l’antic Banc d’España no hauria d’haver servit més com a museu o sales d’exposicions que no pas d’oficines de l’administració central. Estava equivocat. L’Estat discrimina les bones atencions al ciutadà en funció de ves a saber quins criteris. Al final, la sensació que et queda és que se’t pixen a sobre cada dos per tres. No n’hi ha prou d’aquest color?

2009-10-08T14:14:00.002Z

M’agrada com s’està posant la situació a can Florentino. Comencen a aparèixer els primers nervis. Massa milions gastats per avorrir al personal d’aquesta manera. No juguen a res i això els inquieta. Ja li han fet saber al comandant de la nau, o sia Pelegrini, que amb aquests jugadors s’ha de jugar “bonito”. L’èsser superior es pensava que fer un equip que donés espectacle seria bufar i fer ampolles. Crec que el show només acaba de començar i ens divertirem molt. La neomajestuositat blanca ja trontolla. Que bé m’ho passo cada dia agafant el pont aeri-digital-esportiu.

2009-09-15T15:54:00.001Z

Una mostra més de prepotència blanca de l’èsser superior. L’equip de la capital del regne acaba de fer pública la contractació d’un ex àrbitre per integrar-lo dins la cúpula gestora de l’entitat. L’escollit és Mejia Dávila, conegut, entre d’altres coses, per ser el més targeter de la categoria i no haver passat les proves físiques. Si no guanyen per mèrits propis, que siguin els de negre qui els donin un cop de mà. Perversa estratègia després d’haver-se gastat una morterada de calés en fitxatges galàctics. L’aparell mediàtic de la Casa Blanca, o sia, Jorge Valdano, maquilla l’aposta dient que servirà per ensenyar reglament a la pedrera. Ja, ja i ja!

2009-08-31T15:36:00.000Z

La sensació que hom acaba tenint és que vivim en un permanent estat d’excepció. Tu ets un pobre ciutadà amb l’única obligació de pagar i callar. Visca la policia que vetlla per la meva seguretat. Cotxes camuflats per intentar caçar-nos si sobrepasses la velocitat permesa. Els savis que ens governen proclamen que encara falten més radars. En aquest sentit, encara no estem a l’alçada d’Europa. La policia vetllant pel compliment taxatiu de la norma. La grua treient cotxes sense escrúpols. Experiència d’aquest cap de setmana en un municipi de la Costa Brava. Interpretar la norma és demanar-los massa? Si el meu cotxe no fa cap nosa, perquè toqueu els collons d’aquesta manera? El cervell ja no dóna per més? La policia t’agafa el cotxe i se te l’endú amb tota impunitat. Si el vols recuperar paga i calla. Això sí que és un estat de dret. Gràcies papa i mama estat per entrar a robar a la meva economia. Ho heu fet de nit i amb la cara tapada. Ben executat, com ho fan els bons lladres. En el millor moment, en el millor context. Total, sóc un pobrot ciutadà.

2009-07-14T11:07:00.001+01:00

Saura és el drama. Saura és el somriure falsificador. Saura és la degradació de la política per vocació. Saura és l’inutilitat del governant. Saura és el pitjor mirall de servidor públic. Saura és la negació de la raó. Saura és el mal gestor. Saura és la perversió. Saura és un insult a la intel·ligència. Saura és un pobrot homenot. Saura és un lamentable polític. Saura és l’acudit de l’esquerra. Saura és el lloro que avorreix. Què hem fet per merèixer tanta misèria condensada?

2009-07-01T10:04:00.003+01:00

Coses que em fan riure: Declaracions d’Iñaki Gabilondo “"No he sido nunca de ningún partido político, ni he seguido nunca las directrices de ningún partido político. Tengo derecho a mi pensamiento y a mi ideología". I jo dic, només faltaria. Ara bé, que després no em vinguin amb la cantarella de la independència dels mitjans de comunicació. Tots estan untats. I una altra cosa que vull fer notar és l’escandalosa política de fitxatges del Madrid. Ni directors esportius ni Valdanos de torn. Aquí la que ha fitxat ha estat la portera d’en Florentino. El que és difícil en el món del futbol és descobrir talents. No fotem, Valdano, Valdanito, Valdanete!

2009-06-19T07:57:00.001+01:00

Aquesta omnipresència de Lara Bosch a tots els negocis que es fan i es desfan en aquest país m’inquieta. Participa en el sector televisiu, editorial, futbol, avions, Cercle d’Economia…a on més pot posar la grapa aquest senyor? Creador de riquesa però també acaparador de càrrecs. Aquest és el model d’empresari català que volem? Una persona que flirteja amb el PP i que fa els quartos a cabassats és el model econòmic que ens ha de fer progressar? I a més, és de l’Espanyol….

2009-06-09T07:23:00.002+01:00

A voltes amb el multiculti Buenafuente. Què collons té a veure la barretina amb Rubianes. A què ve barrejar naps amb cols? Anit el còmic (?) de Reus a l’homenatge que se li va fer a Rubianes al Palau Sant Jordi va etzibar que aquest havia estat tant o més català que molts que es posaven la barretina i repartien carnets de catalanitat. Típica parida estúpida i cansina del fals progre que per amagar la seva misèria l’endinya als que tenim només una nació al cor. Nosaltres no estigmatitzem, Buenafuente. Ets tu que diferencies entre uns i altres. No facis jocs de paraules perversos per portar l’aigüa al teu molí. Ets tu que divideixes la societat en funció de l’origen dels seus ciutadans. No havíem quedat que és català qui viu i treballa a Catalunya. A què ve això ara? Et falta feina a Espanya?

2009-06-01T11:28:00.001+01:00

El PP segueix mesell atiant el foc de l’odi amb l’enèsima proclama que el castellà està en situació de desigualtat a casa nostra. Fins quan seguirant mentint? Fins quan seguirant intoxicant aquesta colla de farsants? Fa molta ràbia que ningú els hi pari els peus. A l’altra banda, els sociates contiuen amb la cantarella de la por. Si tu no hi vas, ells venen. La crisi? Resulta que no hi tenen res a veure. L’argument que esgrimeixen a tots els debats és que la culpa és del neo-liberalisme desbocat. Ells amb tot el poder del món, que han especulat com els que més, que s’han beneficiat indignement, ara tenen la santa “jeta” de dir que no l’han provocada. Quina banda!

2009-05-14T16:07:00.002Z

La millor de les situacions possibles. El Barça campió de la copa en horari de màxima audiència. En el millor escenari, la València del fatxenda Camps. I amb uns testimonis d’excepció, el Borbó i la dona que no para amb la mà quieta. Espanya ofesa. Els xiulets a la cançoneta oficial del país veí els ha posat furiosos. Falta de respecte? I un bè negre. Això només és un tast. Una majoria en comença estar tipa del constant menyspreu al nacionalisme català i basc. A tota aquesta caverna indignada els hi diria que s’hi posin fulles. Mamar-nos el dit ja fa temps que ho vam deixar de fer. Gràcies Laporta & Guardiola!

2009-05-11T06:46:00.002Z

Mai una televisió havia estat tan al servei d’un partit. De fet, en mans d’uns sectaris com aquests no s’en podia esperar res de bo. No tenen vergonya. Aquesta setmana, TV3, decideix endinyar-nos dosis de positivisme a sac. Els sociates diuen que ja n’hi ha prou de negativisme i derrotisme. Objectiu? Girar la cara a la realitat i fer veure que un altre món és possible i anestesiar a la societat. La televisió pública, fent-nos creure que hi ha vida flowerpower després de la crisi. Aquesta enèsima i patètica manipulació del tripartit em fa veure que estan acomplint el seu objectiu: Situar els mitjans de comunicació d’aquest país a ras de terra. Que algú aturi aquesta destrucció!

2009-04-22T15:12:00.001Z

Guardans ets un papanates i estàs fent el ridícul més espantòs dels possibles. El teu rebec sembla el que fa el nen petit quan la mare li treu el caramel de la boca. Què et pensaves? Xuclar de la mamella ad eternum??? Les coses tenen un principi i un final. I a tu a Europa ja te s’ha acabat. El nen emprenyat pica de peus a terra i brama fins l’extenuació. Què has fet tu? Malparlar del partit que t’ha projectat i plorar amb llàgrimes de cocodril. T’has passat a l’altre bàndol sense cap mena d’escrúpols i et fas l’ofès. Roma no paga a traïdors. Si tens dignitat, entrega el carnet i ves-te’n a pastar fang, o sia, a les españes. The end.

2009-04-17T14:36:00.002Z

Quin patetisme les darreres aparicions públiques de l’inefable Carod. Per llogar-hi cadires, vaja. La manera com ha anunciat la seva renuncia a presentar candidatura a president de la Generalitat m’ha semblat, si més no, significativa. Amb aquella cara de satisfacció i d’estimar-se molt apareixia ahir al costat de Puigcercós per anunciar que cedeix el seu lloc a l’hereu de Ripoll. Que honest que ets, Carod! Quin sacrifici personal més gran que acabes de fer. No saps com t’agraïm que no et tornis a presentar. Ara que tot s’enfonsa, ara que cada dia anem a pitjor, és la millor decisió que podies prendre. I posats a fer, perquè no te’n vas també del govern? Alliberarem uns quants milions d’euros del pressupost i aturarem la sagnia econòmica del teu Departament amb tanta dieta i viatge pagat a costa del contribuent. Algú t’hauria d’haver recordat que no hi ha ningú imprescindible a la política. Volies passar a la història de Catalunya? No pateixis, hi restaràs per sempre més com un dels polítics més nefastos i funestos que mai hem tingut. Ves-te’n al cine, si et plau, Josep Lluís.

2009-04-08T07:08:00.002Z

Una altra zapaterada. El mentider número 1 del país veí decideix reestructurar l’executiu i ens torna a fotre una plantofada als morros. Un dels barons més influents del PSOE, Manuel Chaves, serà qui coordinarà a partir d’ara les relacions amb les autonomies. Serà amb ell, en tant que portaveu d’aquest avantprojecte d’estat plurinacional amb qui ens haurem d’entendre (o no). Això sí, Chaves s’incorpora al govern central després d’haver resolt el deute històric que tenia España amb Andalusia. Autonomia aquesta, no us ho perdeu, governada per ell mateix les últimes sis legislatures. Qui parlava d’eternitats pujolianes? No em negareu que tot plegat té tints surrealistes. Primer resolc lo meu i ara vinc a donar-vos calderilla a vosaltres, catalans. No tot és negatiu. La Maleni finalment ha estat defenestrada, partida i doblá! Show must go on!

2009-04-01T06:19:00.001Z

MÉS DE 50 BATBLOCS: ELS COMBATENTS PER LA LLIBERTAT
Aquest mes de març que ja s’escola ha estat testimoni d’una modesta efemèride en la catosfera. Batblocs, l’agregador de blocs dels Combatents per la Llibertat, ha arribat als 50 blocs adherits (ara ja en som més!).
Modesta, sí, però no insignificant. Batblocs és la punta de llança de la revolució democràtica que s’està gestant en aquest país nostre. Una revolució no violenta, però sí ambiciosa i destructora. Ambiciosa, perquè la formem gent que volem dedicar els millors anys de la nostra vida a la causa de la Llibertat de la nostra Pàtria, que és el mateix que dir, de la llibertat dels homes i dones que la formen. I destructora, en el sentit schumpeterià del terme, és a dir, una destrucció creativa, perquè, com el nostre nom indica, volem acabar amb aquest experiment fracassat i profundament negatiu que ha estat el tripartit.
Fracassat, perquè, com es demostra per la crisi que actualment patim, no ha estat capaç de proporcionar més benestar, més igualtat i més solidaritat als catalans i catalanes. Ben al contrari, les tan repetides polítiques socials, que havien d’esdevenir el deus ex machina de la seva actuació, s’han convertit en un veritable malson: prop d’un milió d’aturats, i l’augment incessant de la pobresa i l’exclusió social. I sense oblidar el cas vergonyant del suport inexplicable a la Llei de dependència, autèntica clau de volta de la invasió del Gobierno de España, en les competències dels anomenats governs autonòmics.
I profundament negatiu, perquè ha menystingut, ha menyspreat, ha vulgaritzat, ha enderrocat, ha disminuït, ha empetitit, ha anorreat, etc., l’orgull i el tremp de milers de catalans i catalanes, que hem presenciat atònits com es devaluava un missatge independentista. Un missatge que, no fa pas tants anys, havia aconseguit mobilitzar centenars de milers de persones, fins al punt que semblava que tot era possible. Molts de nosaltres ens hem sentit estafats, humiliats i enganyats en les nostres conviccions més profundes.
Tanmateix, no ens vam enfonsar. Ni vam dimitir, ni vam deixar-ho córrer. Armats, per una banda, amb un experiència vital que molts de nosaltres hem mamat dels nostres pares, avis i de generacions de lluita contra l’ocupant, que ens fa aixecar-nos quan hem caigut, i tornar-nos aixecar quan hem tornat a caure, i per l’altra, amb les eines –les armes– que ens proporciona la societat de la informació i el coneixement, vam decidir plantar cara, contra el derrotisme i la renúncia, contra l’abdicació i la rendició.
Nosaltres, els combatents per la llibertat, lluny de quedar-nos al saló de casa, hem participat en algunes de les iniciatives que més han sacsejat la societat catalana, malgrat els intents de neutralitzar-les. I ara, que ja som 50, prometem no defallir, i ens comprometem a fer tot el possible per capgirar aquest estat de coses. Fins a restablir l’orgull i el goig de ser catalans i catalanes. Un poble lliure.
Enhorabona, combatents per la llibertat. Felicitats, batblocs!
I els que encara no us hi heu afegit... a què espereu?
Visca la terra, mori el mal govern!

2009-03-25T07:59:00.004Z

Reconec que de tant en tant necessito practicar una activitat, sovint no ben vista. El masoquisme. M’explico. Ahir a la nit vaig tenir la gosadia d’asseure’m davant la televisió per veure en José Zaragoza a 59 segons. Hi ha coses molt més interessants a fer aquelles hores del vespre. El diccionari de l’IEC defineix el masoquisme com el comportament de la persona a qui el propi sofriment i humiliació provoquen plaer. Escoltar les barbaritats que etzibava el número 3 de Nicaragua em van produir sensacions contradictòries. Dolor i plaer. Plaer i dolor. La conclusió a la que vaig arribar és que al tripartit li queden dos telediaris. Estan molt nerviosos i se’ls hi nota. La cosa se’ls hi està acabant. Objectiu? Escampar merda contra Convergència. Cap mea culpa, cap argument, cap raonament, encefalograma pla. Quin quinqui aquest en Zaragoza, mare meva!

2009-03-05T11:14:00.002Z

Friso per veure la final que el Barça i l’Athletic de Bilbao disputaran a mitjans del mes de maig a l’estadi de Mestalla. Primerament perquè ja feia falta a la culerada una notícia positiva després de la travessia del desert dels darrés dos anys. I frisaré també per veure Mestalla sense cap bandera rojigualda i plena d’estelades i ikurrinyes. Els dos grans al cul que té l’Espanya de ZP, exhibiran la seva diferència simbòlicament, expressaran la seva dissidència i manifestaran la seva incomoditat evident. Ah! i amb el borbó de testimoni, si no s’adorm a mig partit, possibilitat que no hauríem de descartar. Prenem posicions per defensar-nos que la brunete mediática ja està apuntant per disparar…

2009-02-26T09:22:00.002Z

Stop. Parem màquines. En Barril parla. El nacionalisme català no pensa. Som una colla d’inùtils sense continguts. Ell, el culte, el savi, l’intel·lectual, el pensador. Només un personatge d’aquest estil i amb un ego pujat fins a dalt de tot pot arribar a bramar tal estupidesa. Ja se sap, ells han estat els escollits per pontificar i dir el que està bé i el que està malament. Titlla d’agitadors anònims, d’ infantería illetrada els que dediquen(m) una part del temps a escriure a digitals i a donar opinió. Ep! Barril, jo en sóc un d’aquests. I amb molta honra. Saps el que més em fot de tot plegat, Barril? Que gràcies als meus impostos t’estic pagant un sou de collons al teu infumable programa a Catalunya Ràdio.

2009-02-10T09:59:00.001Z

Ahir a l’Àgora del 33 debatien al voltant de marxismes, capitalismes i no sé quines altres històries. El que em va molestar, ja no dic indignar, és que tres dels quatre tertulians convidats parlessin sistemàticament en castellà. Reconec que ja ni em bull la sang en veure tals episodis de manca de respecte per la llengua d’aquest país. Les permanents dosis d’anestèsia nacional que ens endinya el tripartit m’arriben a provocar sovint un estat de tan se me’n fot (quasi) tot. Però no crec que aquest sigui el camí a seguir. Si ens en volem sortir nacionalment parlant, és clar. Si volem ser com la Rioja anem ben direccionats. L’estratègia inexorable del carrer Nicaragua i Calàbria va fent camí. I la pregunta és: On són els neo salvadors de la pàtria que ens han de portar a la independència? On és el filòleg, amb càrrec de vicepresident, que no diu ni mu quan s’esmicola la llengua de Pompeu Fabra, dia rera dia, a la televisió pública nacional?

2009-01-29T16:42:00.001Z

La política com moltes coses a la vida és cíclica. Ara cap aquí, ara cap allà. Tot acaba tornant. Determinats partits governen uns quants anys i d’altres opositen per tornar-hi al cap d’un temps. Ningú se n’escapa. Vull dir que res és etern. Bé, hi ha excepcions. Un cas clar és el dels socialistes que manen des de fa trenta anys a Girona i Barcelona. La seva eternitat és bona, el poble els ha votat, diuen amb raó. L’eternitat d’en Pujol, en canvi, era dolenta, ves quina cosa. Quina manera més sui generis de veure la cosa. Obrir finestres és bo per tothom i a determinada administració local és urgent i necessari.

2009-01-14T08:07:00.001Z

Ahir TV3 estrenava un programa dedicat al públic adolescent. Aguanto cinc minuts. Quin fracàs. El primer que es discuteix és la mida del penis i les sensacions que la regla ocasiona a les noies. Entre rialles i bon rotllo del presentador, en Roger de Gràcia, cap els nanos. Vergonya aliena. Aquest és el servei que ha de donar una televisió pública? Aquesta és la mediocritat que ha d’oferir la televisió catalana? No demano programes amb moralina incrustada, ni molt menys, però sí una altra proposta televisiva. Enyoro programes d’entreteniment de l’estil “Persones humanes”, “Un tomb per la vida”, “Afers Exteriors” i tants d’altres….en aquest sentit també anem de mal en pitjor!

2009-01-08T11:39:00.003Z

Caurem algun dia en el desànim i en el “ja us ho fareu” els ciutadans d’aquest país després veure l’actitud tèbia i tova del govern de la Generalitat davant la negociació del finançament amb l’estat espanyol? Ens poden humiliar dia rere dia, donar pel cul, bufetejar-nos, estomacar-nos, saltar-se compromisos verbals i escrits, passar-se pel forro lleis (!)…. que aquí no passa absolutament res. I escoltes l’ínclit Puigcercós demanant paciència a CiU. El més trist de tot plegat es que el final d’aquesta història ja s’està dibuixant. L’aparell mediàtic del PSOE-psc (és a dir, el 90 % dels mitjans de comunicació d’aquest país) ja estan venent un acord de mínims com de màxims. Heu escoltat l’Iceta en aquest sentit? Venen ganes de dir-li a la cara, ens has pres definitivament per imbècils? Què ens queda, la Moreneta o Artur Mas?

2008-12-16T09:36:00.001Z

Tapem-nos les vergonyes sembla exclamar l’Iceta bramant pel pacte PP-CiU en matèria de finançament. Indigne argument per desviar l’atenció de l’inutilitat dels 25 diputats « catalans » del seu partit que s’agenollaran una vegada més votant a favor del pressupost estatal. Quin circ. I què m’en dieu del paper de la trista figura d’ERC amb tot aquest affaire? Anem de mal en pitjor i aquí ningú no es mou. On és la discrepança? Tant us agrada el cotxe oficial?

2008-12-01T08:20:00.003Z

Apa, som-hi. Seguim fent tripartitades. Show must go on (or continue). A la mani sobre la llei d’educació, representants del mai millor dit, govern de des-entesa que ens des-governa. Gran reflexió del representant d’ERC: Hi anem per prendre el pols dels manifestants. Fins quan aquest drama? Què hem fet per merèixer això? Prou, prou i prouuuuuuuuuuu!!!

2008-11-14T07:52:00.002Z

Quan la diplomacia ha de fer tants esforços és que alguna cosa grinyola. Quan l’ínclit Sarkozy diu que cedirà a ZP una cadira a la cimera del G-20 indica que quelcom falla en el paper que Espanya vol fer creure que juga dins l’esfera internacional. Més entabanades, ZP? Lamentable el paper de Mr.Talante demanant de genolls que el deixin asseure’s a la cadira d’aquesta gran trobada de líders mundials. Quan no t’inviten pels mèrits contrets sinó per corredisses de darrera hora d’ambaixadors i ministres d’exteriors, home, alguna cosa no va bé. No em faran creure que Espanya hi assisteix pel prestigi i el catxet que té a nivell internacional. Entre la foto de les Açores i les llepades de culs d’aquests dies hi hauria d’haver un terme mig, no creieu?

2008-10-23T10:44:00.002Z

No havíem quedat que hi havia d’haver separació església-estat? No reclameu -polítics del tripartit- el laicisime de l’estat? Doncs jo em pregunto què carai hi feien els Nadals, Pagans i Carods Rovires, a la celebració d’entronització del nous bisbe de Girona? Per posar només un exemple। D’aquí quatre dies, la missa en honor a Sant Narcís, veurem el mateix paripé al primer banc a l’església de Sant Fèlix. No us entenc, sincerament. Si la vostra presència rau en el fet de representar la institució que presidiu, perquè us ompliu tant la boca en la defensa d’un estat laic i aconfessional? Quedeu-vos a casa i així actuareu en conseqüència amb els principis que defenseu. De fet, política i coherència són termes cada vegada més antagònics.

2008-10-13T11:01:00.002Z

Acabo de tenir un conflicte telefònic amb una ciutadana (?) sud-americana que s’ha indignat perquè jo li parlava en català. Ha tingut els sants collons de dir-me que era de mala educació no parlar-li en castellà. M’he enfurismat i la sang em bullia. A on anirem a parar? He mirat d’aguantar la respiració per no ser maleducat.

2008-10-01T06:59:00.003Z

Vicky Cristina Barcelona no m’ha entusiasmat. Em pregunto si fan falta campanyes de promoció tan descarades de la ciutat deBarcelona? No oblidem, pagades amb diner públic del consistori. No ens queixem després que la ciutat es converteixi, cada cap de setmana, en un parc temàtic on hi venen quantitats inassumibles de turisme low cost. Què passa ? Hem de morir d’èxit? Seguim amb aquesta inèrcia del campi qui pugui? Una pel·lícula ha d’interessar pel que explica i per com ho diu. No crec que sigui aquest el cas. En aquest film, a part de la també patètica aparició de figurants famosos, es tracta d’una campanya de propaganda, pagada a preu d’or, per satisfer les dèries onanistes de l’establishment sociata barceloní. Home, que un personatge de la talla de Woddy Allen s’hi presti és, si més no, discutible. Tinc la impressió que es fa sortir amb calçador molts dels indrets emblemàtics de Barcelona per tal de justificar la morterada de calés que l’Ajuntament hi ha evocat. Està bé? Jo crec que no.

2008-09-29T07:52:00.002Z

A segona oe, a segona oe oe oe! Ho desitjo per a un equip petit i perdedor de la ciutat comtal que es fa dir català però que es diu Espanyol. Resulta que aquest cap de setmana van perdre, una vegada més, contra el Barça. Ja els hi està bé. A sobre d’incompetents per tenir un servei de seguretat que deixa entrar bengales a tort i a dret, vessen ràbia per haver perdut a l’últim minut i de penal. Quina gran estocada, millor imposible! Quines parides més us hem d’aguantar? Voleu una requalificació urgent del cervell? Ara voleu denunciar als jugadors del Barça per celebrar el gol amb els seus aficionats? Au va! Que la lliga està prostituïda? Què hi fas doncs participant-hi, Sánchez Llibre? T’agrada pagar per un servei? A segona oe, a segona oe oe oe!

2008-09-02T15:27:00.002Z

Que pesats els espanyols amb el cas Bojan i el seu obligat sentiment pro-hispànic. Voleu deixar-lo en pau d’una vegada? La Brunete mediàtica no ha parat de disparar obusos fins que ha dit que se sent espanyol i que descarta jugar amb la selecció de Sèrbia. Ha triat lliurement? Tinc els meus dubtes. Ha rebut pressions? Molt em temo que sí. Cal recordar el cas Oleguer? Imagineu-vos si hagués dit que no volia jugar amb Espanya. L’haguessin linxat públicament i s’hagués convertit en l’ase de tots els cops dels hooligans de la “roja”. Qui gosa afirmar que no existeix un nacionalisme espanyol tronat i intimidatori? Que perdin sempre!

2008-08-29T08:10:00.002+01:00

I de la solidaritat d’Euskadi amb l’estat espanyol perquè ningú en parla? És tema tabú? Potser ja és hora que algú des del nacionalisme català digui les coses pel seu nom. Pantomimes com el Galeuscat ja poden anar a prendre vent. Quan la discussió versa sobre el finançament no busqueu a cap basc ja que aquest marxarà en direcció contrària. Ells ja ho tenen resolt gràcies a un concert econòmic blindat per sempre més. Sovint des d’aquí es perd el cul per tot allò que ve d’allà. A mi que no em busquin. Ja n’estic tip. I nosaltres? Després d’escoltar ahir en Solbes estic convençut que el nostre destí és negre com el carbó. I el PNB confirmant el seu suport als pressupostos...

2008-07-18T11:57:00.001+01:00

En Carod Rovira és la última persona que pot donar lliçons “de saber estar”. Recordem episodis recents? Com apuntava ahir el diputat convergent Carles Puigdemont, Carod va demanar insistentment a un programa de televisió espanyola que una ciutadana pronunciés correctament el seu nom. Allò què era? Respecte per a la llengua? Puc estar d’acord amb qui diu que Felip Puig patina quan qüestiona el català de Montilla. Un càrrec com ell ha de mesurar les seves paraules. Ara bé, és just també denunciar la tergiversació interessada dels mitjans afins al govern. Estic, però, 100% d’acord amb el fons. La primera autoritat d’aquest país no pot parlar com parla. Quin és el seu mèrit? Que després de quaranta anys s’apunti a classes de català? Au va! Quan era president de la Diputació de Barcelona no li calia? Ens heu pres definitivament per imbècils profunds?

2008-06-27T13:00:00.001+01:00

Un altre que cau i en van?……..s’acaba de fer públic que no renovaran el contracte a l’Antoni Bassas al capdavant del programa de CatRàdio que dirigeix des de fa 14 anys. La purga de la crosta segueix inexorablement el camí traçat des del carrer Nicaragua. D’això sí que en sap l’ínclit Farran, “…sin prisa pero sin pausa”. Tremola Toni Soler que ara venen per tu. L’estratègia sociata consisteix en desactivar les veus que defensen un país -el meu- que viu en situació d’anormalitat nacional des de temps immemorials. Ells, els guays i multiculti, defensen que una altra Catalunya és possible. I quina seria? Doncs una Catalunya desnacionalitzada i a l’altura de la Rioja. O sia, ni carn ni peix. Lamentable!

2008-05-21T08:12:00.002Z

El gran farsant, el gran mentider, el gran entabanador….senyores i senyors: amb tots vostès: el senyor Zapatero & Co! Quin fàstic! El seu ministre d’economia, en Solbes, diu que la negociació sobre el nou sistema de finançament “serà bilateral, però amb tothom”. És a dir, café, o millor dit, pinso per a tothom. Totes les truges a la mateixa menjadora. Pels catalans la mateixa proporció que pels extremenys. A l’hora de pagar també? Aquesta és la solidaritat dels pebrots que propugnen el PSOE-PSC?. Com ens acollonen….

2008-04-11T16:28:00.002Z

Que la política és pels polítics cada vegada n’estic més convençut. El seu llenguatge no és el meu. Trobo impresentable que un president de la Generalitat cridi a Palau al cap de l’oposició per tractar un tema tan greu com és el de la sequera i el menysprei titllant de broma de mal gust la solució que planteja. I què pensa fer vostè Sr. Montilla? Resar a la Moreneta com el conseller Baltasar o encomanar-se a Alà mirant a la Meca? Dimissions? I, ara! Ni parlar-ne! Proposo que no parlem tant de la memòria històrica i que es tramiti per via d’urgència una llei de memòria recent. Quin partit s’oposava al transvassament de l’Ebre i ara aposta per fer-ne un al Segre? Quin partit volia suprimir les diputacions fa quatre dies i ara no ho faria ni que els matessin? Tic, tac, tic, tac……

2008-03-04T16:52:00.003Z

Llegeixo amb tristesa una notícia apareguda al diari Avui :

“El modista Antoni Miró, que aquest dilluns va anunciar que deixa de desfilar a la capital catalana per tornar a París, considera que la moda de Barcelona ha perdut el seu valor mediàtic i ja no desperta l'interès de la premsa com a conseqüència de la política duta a terme per la Generalitat“ (...)

“Antoni Miró ha negat que en l'anterior etapa els dissenyadors rebessin ajudes de la Generalitat i ha puntualitzat que el director de la Passarel·la Gaudí, Paco Flaqué, posseïa una estructura en la qual els dissenyadors es recolzaven. "És un home amb molta experiència i sabia el que feia al món de la moda, però era d'un altre partit polític i en entrar els d'ara li van dir que ja no servia", ha afegit.”

Anem sobrats de talents? Fins a on pot arribar el sectarisme del tripartit??

2008-02-08T09:09:00.000Z

Que els grans lobbys mediàtics estan controlats pels partits polítics no ens hauria de sorprendre ni esgarrifar. Però, ves que a mi si que m’ho fa, digueu-me il·lús. On és la suposada objectivitat que haurien de tenir els comunicadors-entrevistadors en l’exercici de la seva professió? Existeix la neutralitat ? Tinc clar que tots tenim opinió, només faltaria. Però en l’exercici de la professió em sembla que s’haurien de separar més les coses i no arribar a prendre partit tan descaradament. Si algú va presenciar ahir l’entrevista que li va fer Iñaki Gabilondo a Rajoy ho va poder constatar. Vaig tenir seriosos dubtes si l’entrevistador era el cap de premsa del PSOE o era efectivament l’esmentat periodista del grup Prisa.

2008-01-14T16:13:00.000Z

Pot arribar la política a ser tan superficial? El PSC-PSOE, tanto monta monta tanto, ha presentat avui el seu perfum en societat. Ep! i no és el dia dels innocents! Toca distreure l’atenció? Visca el debat de les idees. Poden els polítics caure tan baix? Qui és el geni que ha ideat aquesta parida? Olors agradables per eliminar quines pudors? Per dissimular quins tufs? Poden arribar a ser tan tronats determinats polítics del nostre país?

2008-01-10T10:56:00.000Z

Niebezpieczenstwo!

2007-12-19T16:37:00.000Z

Visca la solidaritat entre pobles. Un 0 pels senyors Joan Busquets i Secundí López Pousa. Avui era un bon dia per demostrar que, de tant en tant, els pobles veïns poden anar junts defensant els seus interessos. M’ha decebut i entristit l’actuació dels alcaldes de Vilobí i Aiguaviva decidint fer costat a la ministra Àlvarez a l’inauguració del tram entre Caldes de Malavella i Fornells del desdoblament de la N-II. En contraposició al boicot que li han fet l’alcaldessa de Riudellots, l’alcalde de Fornells i els diputats i senadors de CiU negant-se a anar-hi. Ja n’hi ha prou de maltractaments! Per justificar la seva assistència a l’acte han argumentat que els seus municipis han estat ben tractats per l’ínclita Magdalena. Ja ho avanço ara, si un dia s’ha d’ampliar l’aeroport de Vilobí o bé la línia de molta alta tensió ha de passar pel bell mig d’Aiguaviva que no comptin amb el meu recolzament per oposar-m’hi. Tal faràs, tal trobaràs. Au!

2007-12-13T11:51:00.001Z

COM Ràdio i Barcelona TV són crosta o llaga directament ????

2007-12-04T09:00:00.000Z

JO hi he anat. JO també volia ser-hi. JO sumava. JO m’hi adheria. JO em manifestava. JO anhelo viure en un país millor. JO reflexiono. JO vaig xalar. JO aplaudia. JO m’indignava amb determinades presències i absències. JO callava. JO em congratulava veient un poble al carrer també. JO era feliç. JO em cabrejava. JO em manifestava. JO criticava. JO em postulava. JO imaginava. JO desitjava. JO volia. JO esperava. I com JO, milers de JO’S aquest dissabte vam dir que ja n’hi ha prou que ens prenguin el pèl. ELLS s’ho haurien de fer mirar.

2007-11-27T08:49:00.000Z

Un any de què, president Montilla? De fer les coses bé? De saber defensar els interessos dels catalans davant del govern amic-germà de Madrid? Fem un anàlisi rigorós o ens quedem a la superfície? Balanç de què? De les disfuncions en el sí del govern? L’artilleria de l’aparell comunicatiu del govern en marxa per intentar convèncer als ciutadans. Primer missatge: El desgavell ferroviari és culpa de CiU per no haver fet res quan manava. Quin cinisme. Hi ha algú que s’ho cregui? Em pregunto si aquesta segona edició del tripartit, que va començar amb silencis, a partir d’ara ens martiritzarà, dia rere dia, amb tergiversacions malintencionades per tal d’anestesiar una societat que en comença ja a estar tipa de l’incompetència dels seus governants. Quedem a la mani de dissabte a Barcelona???

2007-11-13T08:56:00.000Z

Indignació ahir al vespre. Conscient d’haver sobrepassat el límit de velocitat permès però alhora plenament convençut d’haver estat sancionat injustament. Autovia de Fornells a l’alçada dels concessionaris, al voltant de les vuit del vespre. Els Mossos decideixen que han d’engreixar la caixa i munten un dispositiu per aturar a tot aquell que sobrepassi els límits de velocitat permesa (50 km/h). Fantàstic. Genial. Demano fermament al responsable de la instal·lació d’aquest control que m’expliqui que hi fan parant a tort i a dret en un lloc com aquell? No em crec que sigui per evitar accidents, ni per motius de seguretat. Voluntat alliçonadora? El Gran Germà Estat que procura per la nostra seguretat? Tampoc! Perquè no se’ls veu vigilant i controlant els perills reals i evidents, uns metres més enllà, a les obres de desdoblement de la N-II? Els que fem servir diàriament aquesta via de comunicació (!) se’ns maltracta amb una traçat en pèssim estat i molt mal senyalitzat. Qui m’indemnitza pels retards? Qui em garanteix la seguretat quan passo per aquest circuit perillosíssim? Fins quan aquest calvari?

2007-10-30T10:04:00.000Z

Coincideixo plenament amb la crítica que fa el blogger Desmond a Artur Mas sobre la refundació del catalanisme. Tal i com està el país, no seria hora de trepitjar més territori i deixar-nos de tonte(o)ries? És electoralment recomenable i políticament convenient passar-se tantes hores al despatx del carrer Còrsega reformulant un moviment que ningú sap ben bé a on ens ha de portar? S’està donant l’imatge de polític allunyat de la realitat. Tanta teoria és bona? Bla, bla i bla. En situacions de caos diari com el que estem patint, crec sincerament que seria convenient estar més al costat de la gent, escoltar-la i plantejar-li solucions reals. La proximitat s’agraeix en moments de dificultats. I em sembla que el líder del principal partit del Parlament de Catalunya s’està equivocant en aquest sentit.

2007-10-05T08:15:00.000Z

Tinc la sensació que el cansament pot portar a la societat catalana a obrir vies no desitjables de rescabalament dels greuges històrics (carreteres en bon estat, transports públics decents, sistema de finançament just) després de tants anys de reclamar allò que és lògic que tingui un país normal del món. Què més hem de fer? Què més hem d’aportar a l’Estat amb el pretext de la solidaritat? Què més hem de demostrar? Quantes vegades més ens hem d’agenollar? Quan algú es cansa de reclamar té dues opcions: Desistir i tirar pel dret o insistir com un mesell fins que l’altre et doni el que et correspon. Jo en començo a estar-ne tip i molt em temo que molta gent també. Tirem pel dret i ja s’ho faran?

2007-09-07T08:26:00.000Z

Així qualifico la situació política actual al nostre país: Desencisadora, lamentable, desnacionalització progressiva, distanciada, trista, espanyolitzada, aprofitada, grisa, negativa, desdibuixada, empantanegada, indigestada, empatxada, galdosa, imperfecte, repugnant, encarcarada, ridícula, de boca terrosa, vergonyosa, raquítica. Ah! i no tinc gens clar que ens en sortim!!!

2007-08-23T09:45:00.000Z

Tornem-hi que no ha estat res, la vida ja és això…..

2007-07-18T07:31:00.000Z

Ahir el conseller d’Interior i de Relacions Institucionals del meu país es vanagloriava dels èxits obtinguts a la negociació bilateral Estat-Generalitat. Per cert, parlant un castellà pèssim, les coses com siguin. Critiquem el català d’en Montilla, però no he sentit a ningú fer-ho del castellà d’en Saura. Anem al gra. Després de vint anys de demanar-ho, ara l’Estat s’avé a traspassar-nos la gestió de l’Hospital Clínic de Barcelona. Fantàstic. Gran traspàs. Ara bé, dels temes cabdals i que realment afecten la vida diària de milers de catalans, o sia, trens i aeroports, ja s’en parlarà més endavant. Definitivament ens prenen per imbècils. No demana una solució urgent i immediata el drama diari de rodalies ? Hem de seguir aguantant l’incompetència fins l’1 de gener de 2008? i de la gestió dels aeroports què m’en diu Sr. Saura? Hem d’esperar a parlar-ne fins després de l’estiu? A sant de què? Definitivament el món al revés.

2007-07-09T06:22:00.000Z

Aquesta és la sensació que tinc quan em paro a primera hora del matí (a les 6h। exactament) a fer el cafè en un bar restaurant que hi ha a peu de carretera a Riudellots de la Selva। Faig un cop d'ull a les obres de desdoblament de l'N-II... i què observo? Doncs... res! Màquines parades, ningú a la vista, els dos pams asfaltats el dia anterior encara fumejant... i miro més enllà i veig el futur i magnífic traçat del TAV el famós tren d'alta velocitat। Ave Maria Puríssima... quan s'acabarà!, quina vergonya! Per suposat, ningú treballant।En definitiva, es nota a l'ambient una lentitud que fa posar els pèls de punta, que molesta, que ofèn, que indigna... Però una lentitud intencionada। Com si haguessin rebut l'ordre d'anar lents. De tenir-ho tot empantanegat. Deurà venir des de Catalunya aquesta ordre? Des d'Espanya? Em pregunto: Per què no treballen des de primera hora del matí (que s'hi està fresc!)? Per què no fan dos torns? Per què no treballen de nits? El reasfaltatge de l'eix transversal, si no recordo malament, es va fer de nits! (Aquest tema mereix una altra carta!) I la gent que viu dels camions i cotxes que es paren a dinar? Qui pagarà les pèrdues ocasionades? I l'accés a l'escorxador?; tancat quatre mesos? No feu riure, si us plau! Imagino que el conseller d'Obres Públiques (gironí per cert!) i la ministra de Foment en saben les respostes। S'ha de dir que ho entenc, però no comparteixo que els cotxes oficials no passin per on hi ha obres, entenc que el polítics no visquin a llocs on les obres s'eternitzen, entenc que els polítics no es parin als bars restaurant «de carretera». Poseu-vos a treballar si us plau, que arribarà el dia que no us votarà ningú. Serà llavors quan circulareu per aquestes carreteres, viureu en aquestes zones i menjareu als bars de menú... llavors serem nosaltres qui riurem. Visca Catalunya lliure de vividors. Mateu Tulsà (DdG 5-7-07)

Resposta a Mateu Tulsà Lamento profundament el to i el contingut de la carta del senyor Mateu Tulsà, que expressa un menyspreu gratuït. Tinc per costum donar resposta a totes les cartes en les quals se m´esmenta d´una manera o altra. Les respostes sobre el ritme de les obres ja les donaran els responsables directes. No em puc estar, però, de dir que les obres del TGV en els trams que s´estan executant van a bon ritme i compleixen les previsions, sempre, és clar, a reserva dels dos trams de túnels urbans de Barcelona i Girona, que tenen un calendari diferent.Pel que fa al reforç del ferm de l´Eix Transversal, que és responsabilitat directa del Departament de Política Territorial i Obres Públiques, puc dir que s´ha fet sempre de nit, s´ha anunciat i senyalitzat adequadament i s´ha advertit de la prohibició de circular camions en les hores d´asfaltatge.Puc dir també que amb el meu cotxe sovint, i amb el cotxe oficial quan toca, tinc per costum circular per les carreteres en obres, aturar-me als bars-restaurant de carretera, saber com funcionen les coses i donar resposta puntual a totes les anomalies. Visc dedicat a aquesta feina i a les responsabilitats que tinc i si algun dia em trobo amb el senyor Tulsà a coll de Revell o a la Roca petita, o a qualsevol altre lloc en obres que visito amb reiterada freqüència, podem tenir un canvi d´impressions i riure plegats.- Joaquim Nadal i Farreras. Conseller de Política Territorial i Obres Públiques (DdG 6-7-07)

2007-06-27T07:12:00.000Z

Sovint es diu que una imatge val més que mil paraules. Jutgin vostès mateixos si aquesta foto del president de la Generalitat és significativa o no.

2007-06-20T08:33:00.000Z

El bon temps ja és aquí, almenys per mi. És allò de les olors, dels camps segats, de les bales de palla, del sol espaterrant, de les calors enganxoses, de les mànigues curtes i les xancletes, del vent suau de platja i de la brisa de mitjanit. En definitiva, dels dies llargs i les nits curtes. Tot l’any hauria de ser estiu. Aquest és la meva carta als reis mai concedida. De fet, amb el canvi climàtic cada vegada més les temperatures hivernals i-o primaverals són més elevades. El qui redacta això creu que el sol és un bon antídot per un baix estat d’ànim. Hi ha qui pensa el contrari, és a dir, que la pluja, els núvols i la tardor groguenca i grisa alegren el seu ritme vital. Hi ha d’haver gent per tot. Al cap i a la fi, acabem buscant sempre allò que més ens convé. I del temps en sap tothom un niu i no hi ha ningú que no en parli. Us sonen frases de l'estil: Fa molta més calor avui que ahir? Abans d'ahir feia més fred que avui però menys que demà!!!!!

2007-06-13T16:49:00.000Z

Han tornat a fer el “paripé”. A l’Ajuntament de Girona, més del mateix, o sia, quatre anys més de tripartit. Diran el que voldran i procuraran maquillar aquesta nova entesa. Parlaran de dures negociacions i d’un gran acord d’esquerres, però res més lluny de la veritat. Ja no enganyen a ningú. Bé, encara hi ha algú que se’ls creu i pensa que aquest nou tripartit no estava cuinat. Ingenuïtat. Per llogar-hi cadires el paper interpretat per l’Alsina i l’Olòriz aquests dies. Fent-se passar per durs negociadors, han acabat sent uns mals actors. Hi havia algú amb dos dits de seny que es cregués aquella escenificació? Ho dubto. Parlem clar. Assegurar-se la cadira i marginar políticament Convergència és el seu gran pacte i la seva raó de ser.

2007-06-06T15:06:00.000Z

Ha passat el que havia de passar. S’ha consumat. Canvi de color al govern de la Diputació. No ens hauria de sorprendre. La raó de ser del tripartit és i serà eliminar del mapa polític el principal partit del Parlament de Catalunya. Allà on l’aritmètica ho permeti, el tripartit hi serà. Els falsos estires i arronses i les no-negociacions són teatre de baixa categoria interpretats per actors dolents. Posades en escena com la de Portabella a Barcelona fent cara de nen enfadat són un miratge i responen a d’altres interessos. Només cal veure els somriures sorneguers dels líders en el segellament dels pactes progressistes. Patètics i poc reconfortants. Mai com ara l’acumulació de poder havia recaigut en unes soles mans, i a més, perdedores. És el que fa l’ànsia de poder i l’anhel de tocar cuixa. Vendre’s al preu que sigui. Que no ens vinguin amb sopars de duro i discursos independentistes. És el poder pel poder. Quins dallonsis.

2007-05-30T07:55:00.000Z

Quan un cau i es fa mal, el primer que ha de fer és aixecar-se i curar-se les ferides. Posteriorment, mirar d’esbrinar quina ha estat la causa del sotrac i procurar de no tornar-hi. I quan és la tercera vegada que caus i no rectifiques, quelcom falla. No tot s’hi val. No reconèixer la clara victòria de l’adversari polític és caure baix i demostra falta de categoria i alhora manca d’educació. Tanmateix escoltar les interpretacions dels resultats que en fan els perdedors no deixa de sorprendre’m una vegada més. Des de la serenor i del respecte per a totes les opinions però amb la contundència d’uns resultats irrefutables i com deia Indira Gandhi “Amb el puny tancat no hi pot haver una encaixada de mans”. Un punt d’humilitat ens aniria molt bé a tots plegats. És aquesta la millor manera d’iniciar una nova legislatura a Riudellots?

2007-05-24T11:00:00.000Z

Ull aquest diumenge amb les “sàvies” interpretacions dels resultats electorals que faran els especialistes en la matèria i els mateixos protagonistes. Tothom o gairebé tothom haurà guanyat. No en tingueu cap dubte. Encara que els números diguin el contrari. Les previsions inicials dels partits, eren això, previsions. I el que perdi regidors o alcaldies, ho encaixarà amb resignació cristiana (o no). Crec que la sinceritat en l’acceptació d’una derrota electoral seria ben vista per al ciutadà de carrer. En cas contrari, el ciutadà desconcertat, una vegada més, s’allunyarà del món de la política. Tinguem clar també que la formació de molts ajuntaments no es decidirà aquest diumenge. Molts s’han cuinat prèviament. I trobo escandalòs la manera com s’ha intentat amagar durant la campanya aquesta perversa estratègia. Jugar amb la cara tapada és malèvol. Confio que tard o d’hora els que utilitzen aquesta tàctica ho acabin pagant.

2007-05-15T10:51:00.000Z

A la societat gironina, en general, els canvis de tot tipus molesten. Sovint ens amaguem darrera una pàtina suposadament progressista per dissimular que som una comunitat profundament conservadora. Aquesta circumstància ens ha fet restar quiets i inactius davant trens que no acostumen a aturar-se. Realment ja ens està bé com ens està anant? No ens cal un nou impuls? Amb gent que aporti noves idees i noves maneres de gestionar la res publica. No pot ser bo de cap de les maneres que el poder recaigui en mans dels mateixos pels segles dels segles. Avui tenim un munt de problemes reals i quotidians per subsanar. Si tardem a afrontar-los potser serà massa tard. No parlo del sexe dels àngels. Parlo del dia a dia. Trànsit, neteja i promoció són tres exemples d’aquesta deixadesa de l’equip de govern municipal. La gestió Nadal-Pagans ha fet surar a l’ambient una espècie d’anestèsia que ens ha hipnotitzat a tots plegats. Fins quan durarà?

2007-05-07T14:16:00.000Z

Els darrers anys des de certs espais d’opinió s’ha estès la tesi que la dreta és el virus que s’ho carrega tot. Si alguna no funciona, donem-li la culpa a la dreta. És aquest un anàlisi objectiu? Des de l’esquerra no hi hagut mai errades? No s’han fet autèntiques barbaritats en nom del progressisme al llarg dels temps? Es veu que no. Una dosi d’humilitat no vindria malament a tots plegats. Volen vendre’ns la dreta disfressada de dimoni, de persona dolenta, de causant de tots els mals. Les ments pensants del progressisme ho pregonen per terra, mar i aire. Ho diuen els savis i creadors de consciències més “in” d’aquest país. La salvació està a l’esquerra i l’infern a la dreta. Home, veient el resultat de les darreres eleccions a França, em sembla que més d’un s’ho hauria de fer mirar i modificar les seves profecies.

2007-04-26T07:31:00.000Z

Després de la darrera crisi al macro departament que gestiona el conseller Huguet hom té la percepció que “qui dia passa, anys empeny”. M’explico. Què hi diu Montilla a tot plegat? On és l’autoritat que li va ser conferida en tant que president de la Generalitat de Catalunya ? L’espectacle està essent delirant. Dimissions i més dimissions en el sí de la Conselleria però el seu màxim responsable és manté impertèrrit assegut a la cadira. No se l’hauria de cessar per haver demostrat incompetència a l’hora de gestionar aquesta macro àrea? Em pregunto què és el que preval en tota aquesta història? L’interés particular d’un pacte d’entesa entre tres partits o l’interés nacional del país per tirar endavant els grans projectes? Si una persona no és capaç de gestionar un pressupost, el que ha de fer és plegar i anar-se’n a casa en un acte d’humilitat (dimissió), o qui la posat en el càrrec l’ha de fer plegar (cessament). No hi ha volta de full. En tota aquesta rocambolesca història hi veig, una vegada més, una falta alarmant de lideratge del president del nostre país. I, mentrestant, com deia la Trinca, “aquí no passa res, no passa res!!!”.

2007-04-16T08:22:00.000Z

Vull felicitar l’Akasvayu Girona i a tots els seus seguidors. Gran cap de setmana el que hem pogut viure els que hi hem pogut assistir-hi. Un èxit sense precedents i que ens ha de servir per créixer com a entitat. Dos màxims responsables: Amat i Pesic. Hem guanyat el nostre primer títol europeu. Espero que no sigui l’últim. Vull fer avinent, però, que no m’ha agradat que no s’hagi aprofitat l’ocasió per projectar la nostra imatge cap a l’exterior. On és la política turística del consistori gironí? No era una bona ocasió per fer un esforç i explicar qui som i quines són les potencialitats de la ciutat? No he vist cap díptic ni fulletó explicatiu al pavelló de Fontajau. Era una ocasió excel·lent per fer alguna cosa en aquest sentit. Una magnífica oportunitat perduda. Em pregunto quina imatge s’hauran emportat els aficionats d’Ucraïna, Itàlia i l’estat espanyol que ens han visitat. No patiu. A la propera fira de turisme que s’organitzi cap dels nostres polítics hi faltarà.

2007-04-11T07:54:00.000Z

El castellà perseguit a Catalunya? La maquinària intoxicadora de Telemadrid s’ha posat en marxa. La caverna mediàtica en acció. Ja hi tornem a ser. Millor dit, mai hi hem deixat de ser-hi. Algú ha sentit algun polític de l’Espanya plural manifestar-s’hi en contra? Silenci. Cap creador de consciències tampoc ha alçat la veu. Em refereixo a aquells que s’ajunten per organitzar mil-i-un festivals de tots tipus a favor de pobles oprimits i històries vàries. On són els Serrat, Sabina, Bosé i companyia? Silenci. Dedueixo que sortir en defensa del català davant l’atac sistemàtic a una llengua minoritària no interessa. Vaja, que no mola defensar realitats històriques diferenciades com la nostra. Cuba sí, Catalunya, no? Xile sí, Catalunya, no?

2007-04-05T09:02:00.000Z

Ara resulta que el que es porta és canviar-se de partit. S’acosten eleccions i ens hem de posicionar amb qui té la paella pel mànec i qui remena les cireres, vaja. Segons els vents que bufen, l’ideologia va d’un costat a l’altra. Cap problema, no patiu que el color de la cara tampoc ens canviarà. Quina coherència. Les alcaldesses de Vila-sacra i Rabós i l’alcalde d’Albons deixen CiU per anar al PSC. Bon missatge per a la ciutadania. Com que ara no governa CiU i l’anhel de tocar cuixa és tan gran ens passem al partit d’en Nadal i en Montilla per fer avançar els nostres municipis. Això sí, diu l’alcaldessa de Vila-sacra, que es presenta com a independent. De què? De qui? Diguem-ho clar. Mercadeig pur i dur. Vendre’s al millor postor. El noble ofici de dedicar-se a la política queda en entredit. I que consti que malauradament aquestes pràctiques s’han fet servir a totes les bandes de l’escenari polític. Qui estigui lliure de pecat que tiri la primera pedra. Tot plegat resulta poc reconfortant i em fa dir, com en Raimon, que “No sóc d’eixe món”.

2007-04-03T09:13:00.000Z

Hi ha dos Laportes. El d’abans i el d’ara. Em quedo amb el d’abans. El que prometia títols i transparència. El que il·lusionava. El que enganxava. El que aportava aire fresc i gent jove per dirigir un gran club com és el Barça. Però el temps canvia a les persones. I a n’en Laporta, que s’agrada massa, així ho ha fet. Els constants banys de masses l’han trastocat. Espectacles com el de l’aeroport, els canvis en la gestió del futbol base, els silencis en el cas Eto’o, el tema Echevarría, la no convocatòria d’eleccions, el menyspreu a la Federació Catalana de Futbol o el tracte amb els mitjans de comunicació no afins, etc. Una altra dada important: massa companys de viatge l’han abandonat en el camí. Casualitat o coincidència? La història acaba posant tothom al seu lloc. Al seu compte de resultats hi ha dos títols de lliga, una Champions, haver fitxat Ronaldinho i tornar a estar a primera línia del futbol mundial.

2007-03-30T09:56:00.000Z

Quin paper tan lamentable i patètic el desenvolupat per ERC en el darrer episodi pel tema de l’autodeterminació. Analitzat objectivament han fet molta pena. Les declaracions de l’ex conseller Vendrell han ocasionat l’enèsima topada del govern de (des)entesa. Algú creu que hi pot haver un clima de confiança entre les tres forces que conformen el tripartit després de tot aquest sidral? Recordem que no fa massa ja hi va haver el conflicte de les banderes i el posterior sotmetiment del conseller Puigcercós a la decisió del president Montilla de mantenir la “rojigualda”. I jo em pregunto, podrem aguantar gaire més com a país, episodis com aquest ? Ens vindran els inversors i apostaran per la seriositat d’aquest país? Tinc els meus dubtes.

2007-03-28T08:49:00.000Z

En ZP es va sotmetre anit a les preguntes de 100 ciutadans a un nou programa de TV1. Amables paraules i grans xifres foren les respostes del president del «talante». Un té la sensació que hi ha dues percepcions diferents de la realitat. La del polític de “dalt”, en aquest cas en Zapatero, i la de la gent del carrer. La distància que ens separa és cada vegada més gran. Els fets i les paraules. Les paraules i els fets. Després d’observar l’evolució de Zapatero i les seves promeses incomplertes, hom es mostra incrèdul. Serà valent en ZP i afrontarà els problemes reals amb fermesa i decisió?

2007-03-26T07:54:00.000Z

En Llach plega i diu que s’en va. Quedem orfes de referents. En els temps en què vivim fan falta personatges com ell que hi diguin la seva. Podràs estar-hi més o menys d’acord amb el que diu i com ho diu, però és ben cert, que la seva retirada dels escenaris és una pèrdua irreparable per a la salut nacional del país. Per als nostàlgics sempre ens quedarà en el record la sensibilitat i la tendresa d’aquest darrer concert celebrat aquest dissabte a Verges. Himnes com L’estaca, Viatge a Ítaca o Que tinguem sort no m’abandonaran mai.

2007-03-22T10:47:00.000Z

Constato que el vermell ho domina tot. Això és ben visible als mitjans de comunicació públics. Vull dir que el poder està en unes soles mans. Hi ha la percepció d’un sol amo dominador. És bo? Engegues la televisió i, sigui quin sigui el mitjà, la discrepància queda reduïda a petitíssims talls de veu de l’oposició. Com menys hi apareixin millor, deuen pensar. Ha arribat al punt que tant li fa que el programa sigui per adults o per mainada. Ahir, sense anar més lluny, l’expresident Maragall a TV3 amb els més menuts. Posaves TV2 i observaves que el secretari de mobilitat venia a dir que a l’aeroport del Prat les coses ja anaven bé. Cap veu discrepant. De l’espanyolització de l’Àgora, déu n’hi do també. La pluja fina em comença a molestar.

2007-03-21T09:26:00.003Z

El descrèdit de la política

Les lamentables imatges dels dos grans partits espanyols barallant-se aquests dies al Senat no fan res més que allunyar una mica més a la societat civil amb el món de la política. Patètic ha estat el paper desenvolupat per part de PP i PSOE en el debat a l’entorn de l’excarceració de presos etarres. Semblen jugar a veure qui la diu més grossa. Crits, interrupcions constants, impertinències, manca d’educació i falta de respecte a l’adversari han estat les notes predominants. Després ens queixarem del passotisme de la gent a l’hora d’anar a votar i encarregarem mil i un estudis per esbrinar quines són les causes de la manca d’interès a les eleccions. Algú amb dos dits de front té algun dubte de perquè passa? Veient episodis com el d’aquesta setmana, servidor no en té cap.

2007-03-21T09:26:00.002Z

“Algunos hombres ven las cosas como son y se preguntan. ¿Por qué? Yo sueño las cosas como nunca han sido y me pregunto ¿Por qué no?”.

2007-03-21T09:26:00.001Z

-El govern de la Generalitat va publicar fa dos mesos la balança fiscal de Catalunya amb l´Estat entre 1986 i 2001, essent el dèficit fiscal català -la diferència entre els impostos pagats i la despesa pública rebuda- dels darrers anys de gairebé 12.000 milions d´euros anuals, prop de 2 bilions de pessetes; quasi a un 10% del PIB català. No hi ha al món, en els estats federals, cap territori productiu que faci una aportació tan alta. Parlem d´espoli fiscal perquè el govern de Madrid ni tan sols reconeix la nostra secular i creixent aportació, permetent que segueixi pervivint a la resta de l´Estat el tòpic que els catalans s´ho emporten tot.-Catalunya ha de pagar menys, o rebre més contrapartides?-En funció dels impostos que paguem, hauríem de rebre molt més! L´any 2003 Catalunya va pagar en impostos 54.000 milions d´euros, 9 bilions de pessetes, un 40% del nostre PIB (percentatge pràcticament igual a la mitjana europea). En canvi, l´any 2003 només hem rebut despesa i inversions públiques entre 42.000 i 44.000 milions d´euros, 6,5-7 bilions de pessetes, un 30-31% del nostre PIB. Aquest és el desequilibri que suposa el dèficit fiscal amb l´Estat espanyol, perquè és el govern de Madrid qui recapta dos terços dels nostres impostos (36.000 milions d´euros l´any 2003) i només en va retornar entre 24.000 i 26.000 milions l´any 2003. No podem saber la xifra exacta perquè la balança fiscal del 2003 encara no ha estat publicada per la Generalitat.

Ramon Tremosa dixit

2007-03-21T09:26:00.000Z

Un destacat membre del PNB feia aquest anàlisi de les dretes i l'esquerres, segons el meu parer tenia més raó que un sant.
"Porque una cosa es la socialdemocracia que no ha tenido más remedio que aceptar que algunas recetas liberalizadoras son más eficaces para repartir la riqueza y otra los liberales que han comprendido que el gasto en prestraciones del estado de bienestar contribuyen a la cohesión social, un factor determinante para el progreso. En Alemania gobiernan juntos, lo mismo que en Suecia. Son gente práctica que trabaja la utopía y la realidad."